FAUNA
La Generalitat dóna per mort a l’ós Pyros
Cinc cadells han nascut al Pirineu el 2018 i tres óssos han desaparegut
L’equip PirosLife, coordinat per la Generalitat, considera que el vell ós Pyros, pare i avi de la majoria dels óssos del Pirineu, ha mort en no tenir notícies d’ell des de principis d’abril de 2017, quan va ser fotografiat a Aran per última vegada.
"Amb 29 anys, uns 80 dels humans, i després d’aquest temps sense rastres, l’equip del PirosLife ho considera mort", ha assegurat aquest divendres en un comunicat la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat.
Coincidint amb l’inici de la sortida de la hibernació de molts dels óssos que habiten el Pirineu, l’equip del projecte PirosLife ha fet balanç del 2018, any en què en total s’han detectat 40 exemplars al Pirineu de França, Aragó, Navarra i Catalunya, tres menys que el recompte inicial de 2017.
Entre la quarantena d’exemplars detectats el 2018 hi ha cinc de primer any nascuts el 2018, de les femelles Nheu -amb tres cadells-, i Chataigne -amb dos, dels que un va morir.
Els tres óssos que han desaparegut durant el 2018 són un cadell de Chataigene, l’ós Gribouille, del qual no hi ha rastres des del 2016, i el mascle Pyros.
MASCLE DOMINANT
Pyros ha estat el mascle dominant al Pirineu durant més de 20 anys i els seus descendents sumen 55 exemplars, dels quals 30 són fills directes.
Per trencar amb la dominància reproductora de Pyros i aportar variabilitat genètica en la població d’óssos del Pirineu, el 2016 la Generalitat va alliberar Goiat, un ós jove provinent d’Eslovènia, perquè els óssos balcànics, del sud d’Escandinàvia, i els del sud i sud-oest d’Europa pertanyen a una única línia genètica.
De moment, l’ós Goiat, que porta un collar GPS que permet monitoritzar els seus moviments, a hores d’ara de març continua hibernant.
A més de Goiat, hi ha tres mascles no emparentats amb Pyros: Nere (d’estirp eslovena, natiu de l’Aran, i que ha tornat del Pirineu occidental), el seu fill Canellito (de madre pirinenca, també provinent del Pirineu occidental) i Cautxú (l’únic descendent conegut del mascle Balou).
El seguiment dels óssos del Pirineu és una de les accions incloses en el projecte PirosLife de consolidació de la població al Pirineu centrals, on hi ha un equip de vuit persones que segueixen els rastres biològics (cabells i defecacions) dels plantígrads, i agafen mostres i les analitzen, per valorar l’evolució de la població, amb el suport dels agents rurals.
CÀMERES I PÈLS
També realitzen itineraris per trobar empremtes, en els que hi ha col·locats trampes de cabells per agafar mostres sistemàticament i a més es fa seguiment amb sistemes automàtics de fotografia i vídeo, amb 39 càmeres a Catalunya, 45 a França i 22 a l’Aragó.
La Generalitat coordina el projecte PirosLife de consolidació d’óssos al Pirineu, en el qual també participen el Conselh Generau d’Aran, Forestal Catalana SA, la Universitat de Lleida (UdL) i la Fundación Oso Pardo.