Centenars d'excursionistes tornen a creuar ja la passarel·la de Mont-rebei

Centenars d’excursionistes van tornar a creuar el cap de setmana passat la passarel·la de Mont-rebei, oberta des de divendres després de quatre mesos d’obres per garantir-ne la seguretat. Visitants locals i grups organitzats de turistes estrangers van poder travessar aquesta estructura penjant, que salva el congost sobre la Noguera Ribagorçana entre Àger i Viacamp (Osca). Finalitzats els treballs, les administracions locals i comarcals es plantegen com preservar la passarel·la, després de constatar que els desperfectes i el desgast dels materials es devia en bona mesura a un ús inadequat i fins i tot vandàlic per part d’alguns visitants.

El primer pas per conservar la passarel·la penjant de Mont-rebei serà sotmetre-la a revisions i un manteniment regular. Aquest és un dels objectius del conveni que hauran de firmar el proper dia 5 el consell de la Noguera i la comarca de la Ribagorça aragonesa. En virtut d’aquest acord, els dos ens comarcals hauran d’assumir a parts iguals la responsabilitat sobre aquesta infraestructura, que comunica Lleida i Osca.

El desgast que va tancar la passarel·la es va deure al “mal ús” d’excursionistes que hi saltaven i la balancejaven

L’estructura de la passarel·la pot suportar el pas de més de dos mil persones diàries. Tanmateix, no va ser concebuda per resistir que els excursionistes hi saltin o s’hi balancegin, coses que provoquen vibracions i acceleren el desgast dels materials. Els treballs que ha dut a terme l’empresa Prames han permès augmentar la flexibilitat del pont.

La presidenta del consell de la Noguera, Concepció Cañadell (PDeCAT), va apuntar que, des de fa almenys dos anys, ajuntaments i ens comarcals es plantegen la conveniència de regular el flux de persones que travessen diàriament el pont. “L’únic que garantiria la seguretat seria un vigilant tot el dia, però això és inviable”, va assenyalar Cañadell, que va apuntar que encara no han trobat una fórmula jurídica que empari limitar el pas per aquesta infraestructura. Val a recordar que el congost s’ha convertit en un atractiu turístic de primera línia que rep més de 200.000 visitants a l’any.