Vielha estava coberta per una capa de 800 metres de gel fa milers d'anys

Les glaceres del Pirineu havien arribat fins a les immediacions del que actualment són les poblacions de Pont de Suert, la Seu d’Urgell o Puigcerdà durant els moments de màxima extensió del gel. Així consta en un estudi encapçalat per l'investigador de la UB Marc Oliva publicat a la revista Earth-Science Review (enllaç al treball) que recull quin impacte han tingut les glaceres a les muntanyes ibèriques durant el període quaternari, concretament durant els darrers cent mil anys.

Des de fa uns 11.700 anys, el paisatge de les altes muntanyes ibèriques és molt semblant a l’actual, sense glaceres, a excepció de les fases més fredes com la petita edat de gel (del 1300 al 1850). Però anteriorment, les llargues glaceres i els cims permanentment glaçats eren més habituals. De fet, indrets com l’actual població de Vielha estaven coberts per una capa de gel de 600 a 800 metres d’espessor. Per arribar a aquesta conclusió els investigadors s'han fixat en les formes de relleu d’origen glaciar com les valls en forma d’U, els circs, les morrenes o els llacs glacials.

Durant les fases més fredes de la darrera glaciació, les temperatures mitjanes eren uns 10 ᵒC més baixes que en l’actualitat, cosa que feia possible que les glaceres ocupessin les altes muntanyes ibèriques. En aquest sentit, segons Marc Oliva, els Pirineus tenien un paisatge més semblant als Alps actuals, amb llargues glaceres i cims permanentment glaçats.

L’estudi ha recopilat més de 350 datacions dutes a terme per una desena d’especialistes i ha unificat els criteris utilitzats per tots ells. Concretament s’estudien els Pirineus, la serralada Cantàbrica, les serralades del nord-oest, el Sistema Central, la serralada Ibèrica i Sierra Nevada.