REPORTATGE
El vot darrere de la frontera
La ubicació d’Os de Civís, una illa comunicada amb l’Alt Urgell per una carretera andorrana, obliga els seus veïns a agafar el cotxe per dipositar el vot a les urnes. Segurament és la causa que explica la baixa participació electoral a les últimes generals, de poc més del 40%. Molts veïns són portuguesos.
L'alcalde pedani, Jordi Betriu (centre), amb alguns veïns com Helder Madureira i Joaquim Gonçalves, primer i segon per l'esquerra.
La singularitat geogràfica d’Os de Civís, Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de les Valls de Valira, és que l’únic accés rodat asfaltat que el comunica amb la resta de l’Alt Urgell i Catalunya és la Carretera General 6 (CG-6) de Sant Julià de Lòria, al Principat d’Andorra. Això fa de la població un “petit món a part” en el qual fets tan habituals com votar són, precisament, una cosa poc usual entre els seus veïns. Ho demostren els resultats de les últimes eleccions generals (2016), quan tan sols un 43,73% dels veïns van anar a votar, convertint-se així en el municipi amb la participació més baixa de la comarca.
LES CLAUS
- Censos. Les Valls de Valira, municipi al qual pertany, compta amb 803 veïns censats. L’EMD d’Os de Civís té 109 veïns (segons informació de l’Idescat).
- El municipi en xifres. Les Valls de Valira té una superfície de 171,25 quilòmetres quadrats i es troba a 740 metres d’altitud. La capital del municipi és Anserall. La localitat se situa a 3,4 quilòmetres de la Seu d’Urgell i a 131 quilòmetres de Lleida ciutat.
- Política. La participació electoral a les últimes generals del juny del 2016 va ser del 43,7%, la més baixa de la comarca. El partit vencedor llavors va ser ERC , amb un 31,64% dels sufragis. El van seguir l’antiga CiU i EC P.
- Municipals. A les municipals de fa quatre anys, la participació va ser una mica superior, fins al 54,3%. De nou, el partit guanyador va ser ERC -AM-MES , amb un 62,94% dels vots.
Els nuclis més pròxims a aquest microcosmos geogràfic són tots andorrans. La capital del municipi, Anserall, o la de la comarca, la Seu d’Urgell, són a l’altre costat de la frontera i a més de 20 quilòmetres i mitja hora de trajecte, sempre que no hi hagi retencions.
“Abans havien vingut els partits a penjar cartells, però fa temps que s’ha refredat”, diu l’alcalde Gairebé la meitat dels veïns són immigrants, sobretot portuguesos, i molts podrien votar
Els veïns, una mica més d’un centenar segons el cens encara que amb prou feines unes 60 persones hi viuen de forma més o menys estable, segons l’alcalde pedani, Jordi Betriu, estan habituats a desplaçar-se per comprar, fer gestions o anar al metge, però haver de travessar la frontera també per anar a votar “és una cosa que costa i la majoria opta per deixar-ho córrer”.
Pràcticament la meitat són immigrants, sobretot arribats de Portugal, que resideixen al poble on també tenen els seus llocs de treball en algun dels dos establiments hotelers, un dels quals regentats pel mateix alcalde pedani. Alguns disposen de la nacionalitat espanyola i podrien complir els tràmits per poder votar en aquestes eleccions generals però “la majoria no hi mostra cap interès”, explica Betriu.
Però no tots actuen de la mateixa forma. Helder Madureira fa dos anys que viu a Os de Civís i assegura que “la política m’interessa molt i crec que tots hauríem d’implicar-nos més en el dia a dia perquè també ens afecta”, “sóc un portuguès diferent”, riu. Joaquim Gonçalves, en canvi, fa ja gairebé quatre anys que resideix al poble però reconeix que “no voto perquè no m’interessa ni m’agrada la política”.
“Os és un petit món a part”, diu Betriu, en el qual els polítics “alguns anys havien vingut a penjar quatre cartells a l’entrada del poble però ara està tot molt refredat i ja fa temps que ni això”. Tampoc és una cosa “que ens preocupi” perquè “la gent que vota té clares les idees i no necessita veure les cares dels candidats”. També reconeix que “cada vegada més es percep una major decepció i desencant” polític i els veïns del poble “estan molt poc mobilitzats”.
L’economia d’Os de Civís es basa en el sector terciari, hoteleria i turisme. Les dificultats provocades per l’aïllament del territori on s’enclava han fomentat la cooperació transfronterera i la bona relació amb les administracions andorranes. D’aquesta forma, la gestió dels residus i el manteniment de la via d’accés van a càrrec del Govern d’Andorra.
L’EMD ha millorat durant aquesta legislatura el sistema de cloració de l’aigua i ha renovat la teulada i l’accés a l’església després que el temple estigués tancat des d’any 2012 per despreniments. Betriu explica que ara busquen subvencions per poder rehabilitar l’interior de l’església i per tornar a pavimentar la carretera d’accés, de la qual la Diputació ja s’ha fet càrrec dels primers gairebé 2 quilòmetres. En queden 4 per millorar.
