La Noguera Pallaresa estrena un tram de 50 quilòmetres navegables

El sector del turisme actiu i d'esports d'aventura de la demarcació de Lleida confia en poder superar aquest 2019 la xifra dels 750.000 serveis contractats, el que suposaria un 5% més que la campanya anterior. El ràfting continua sent el "producte estrella" de la cinquantena d'activitats que ofereixen les 228 empreses d'aquest àmbit, amb una demanda de 187.360 serveis el 2018, un 10,7 per cent més que la temporada anterior. Des del Patronat de Turisme de la Diputació esperen que aquesta augmenti encara més, tenint en compte que aquesta primavera es podrà començar a practicar de forma ininterrompuda en un tram de 50 quilòmetres del riu Noguera Pallaresa. El pas situat al salt de l'Hostalet, en funcionament en fase de proves, permet fer ràfting i caiac des de Llavorsí (Pallars Sobirà) fins a la zona de la Figuereta de la Pobla de Segur (Pallars Jussà), el que significa passar de 15 al mig centenar de quilòmetres de tram navegable de forma ininterrompuda. D'aquesta manera, es podran oferir baixades pel Noguera Pallaresa durant diversos dies consecutius i combinar l'activitat amb estades en establiments situats a les proximitats del riu.

En aquest sentit, el president de l'Associació d'Empreses d'Esports d'Aventura del Pallars Sobirà, Florido Dolcet, ha explicat que a finals de l'estiu s'executarà una segona actuació a Sossís per tal de perllongar el recorregut en sis quilòmetres més aigües avall, fins a l'embassament de Sant Antoni, a Tremp.

Mentre, el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carlos Isús, també ha destacat la importància de la intervenció que s'ha dut a terme al riu per millorar la seva navegabilitat. A més, ha posat en relleu el treball conjunt que es duu a terme entre les institucions i les empreses del sector del turisme actiu i d'esports d'aventura i ha dit que el turisme és cabdal per a la comarca. "Els grans capitals tenen la necessitat de sortir i respirar", ha afirmat.

Per la seva banda, la presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, ha coincidit en remarcar que aquest tipus d'activitats són un "puntal per l'economia" i ha destacat la previsió d'incrementar aquesta temporada la contractació de serveis d'aquest àmbit en un 5 per cent respecte de la passada.

A aquesta intervenció executada al riu, a la qual s'hi han invertit uns 280.000 euros, cal sumar-li el fet que Sort i la Seu d'Urgell acolliran aquest estiu el Mundial de Piragüisme d'Aigües Braves i l'interès creixent per la pràctica del senderisme i el 'trekking', activitats que durant el 2018 van registrar una demanda de 149.773 serveis contractats. Per darrere, es va situar la BTT, amb un augment d'un 5 per cent respecte al 2017 i una xifra global de 108.885 serveis, i el descens de barrancs, amb 106.584.

Impacte de més de 100 milions d'euros el 2018

Pel que fa a les dades d'impacte econòmic del sector, l'any passat es van situar, en termes globals, en els 102,5 milions d'euros. Gairebé una tercera part d'aquesta xifra, 31 milions, correspon a la despesa directament vinculada a les activitats i la resta a l'allotjament, la restauració i d'altres serveis. Segons l'estudi del Patronat de Turisme, els clients que visiten les comarques lleidatanes es gasten 148 euros de mitjana al dia, un 2 per cent més que el 2017.

Per procedència, un 67 per cent dels usuaris són de Catalunya i gairebé 3 de cada 4 d'aquests provenen de Barcelona i la seva àrea metropolitana, mentre que un 13% és de Lleida, un 10% de Tarragona i un 3% de Girona. Mentre, un altre 20 per cent dels visitants vénen de la resta de l'Estat, sobretot de Madrid, el País Basc i el País Valencià; i el mercat estranger representa el 13 per cent restant. En aquest darrer perfil, que bàsicament ocupen els turistes holandesos, anglesos, israelians, japonesos i americans, s'ha experimentat un creixement d'un cinc per cent

Mentre, el conjunt de les 228 empreses dedicades a oferir activitats de turisme actiu i d'esports d'aventura a la demarcació de Lleida van contractar 1.957 persones durant la temporada passada, de les quals 798 a jornada complerta, 339 a temps parcial i 820 més van oferir els seus serveis com a autònoms. El Pallars Sobirà, amb 63 empreses, continua sent la primera comarca on el sector és més present i representa més d'un terç del volum total de l'Alt Pirineu i Aran, que és de 182.