REPORTATGE
El Poal, contra 155 (abstencions)
L’abstenció va aconseguir a les generals del 2016 al Poal més suports que qualsevol partit, en concret, 155, davant els 114 i els 110 vots de les dos formacions més votades. Fora d’això, la campanya de les eleccions al Congrés i el Senat també hi sol passar de llarg, mentre que els esforços se centraran en les municipals que se celebraran el proper maig.
Veïns del Poal reunits al centre de la localitat per a aquest reportatge.
Les eleccions generals del 2016 van trencar esquemes al Poal, que és el municipi més petit de la comarca del Pla d’Urgell. Feu convergent des de les primeres eleccions democràtiques, el 2016 va guanyar ERC-Catalunya Sí amb 114 vots, només 4 més que CiU. Van marcar la diferència els 7 vots en blanc i fins a 155 abstencions, una curiosa xifra, que és la més elevada en unes eleccions en aquest municipi. Aquest resultat, probablement, és producte de la situació política catalana i de la polèmica construcció d’una planta de biomassa al terme municipal que va derivar en protestes i denúncies i va fer que l’alcalde des del 2003 per CiU, Rafel Panadés, es presentés a les municipals del 2015 com a independent sota les sigles d’Units pel Poal (UpP). A les generals del 2016, ERC va aconseguir quadruplicar els resultats de 2011 (amb 28 vots) mentre que CiU es va quedar amb 110 (el 2011, CiU va aconseguir una àmplia majoria, amb 190 vots).
D’altra banda, el vot del PP, que tradicionalment representava un 18 per cent en els comicis a nivell general (un dels més elevats a la comarca), també va patir un destacat i progressiu descens. Així doncs, si el 2008 va obtenir 84 vots i el 2011, 94; el 2015 va baixar gairebé a la meitat (55 i 33 a Ciutadans) i el 2016, a 49 (juntament amb 26 a Ciutadans). En total, es van comptabilitzar 354 vots (un 66,55 per cent). Els esforços al Poal se centren més aviat en les eleccions municipals. En aquest municipi des de la restauració de la democràcia només hi ha hagut tres alcaldes: Miquel Ardèvol, Emili Salvia i l’actual, Rafel Panadés. Salvia recorda que “en els primers mandats democràtics, no importava de quin partit eres. Tots érem iguals, fossis del color que fossis, l’important era tenir personalitat i ganes de treballar pel poble. Es van aconseguir moltes coses, començant per pavimentar els carrers, que eren tots de terra”. La idea de prioritzar el municipi també l’ha seguit l’actual alcalde.
La conjuntura catalana i polèmiques locals han marcat un canvi de vot en els últims anys
El primer edil també va destacar que “la política estatal ens ha afectat de vegades, de forma positiva, com quan vam reformar el consistori a través del pla Zapatero, i de vegades negativa, com la reforma local estatal [Lrsal], que va fer que hi hagi ciutadans de primera i de segona: als pobles amb poc pressupost ens ha fet molt mal”.
