LA CARA DE...
Maria Corrales: «El judici del TS és una reprimenda»
Número 2 d’En Comú per Lleida
Es defineix vostè al perfil de WhatsApp com a “optimista de la voluntat”. No està malament començar amb Gramsci.
Sí, sóc gramsciana convençuda. La seua frase és un bon antídot contra el determinisme, que ha estat paralitzant per a l’esquerra.
Els cinc anys que han transcorregut des del 15-M han comportat que es passi de l’“optimisme de la voluntat” al “pessimisme de la raó”? Vull dir: el pas per les institucions ha estat un bany de realitat?
És veritat que el Congrés és un món lent i molt burocràtic en el qual resulta molt difícil aprovar lleis que comportin canvis reals. Creiem que ara és el moment d’entrar al govern, on és més fàcil canviar les coses. Ho ha demostrat Ada Colau a Barcelona, per exemple.
Avui [dimarts passat] és Sant Jordi. Ja li han regalat un llibre? L’ha regalat vostè?
Jo no, perquè sóc a Tàrrega i tinc la parella lluny.
A Madrid?
Sí. Sóc responsable de discurs d’En Comú Podem al Congrés. A mi em van regalar fa poc El largo camino de la renovación, una anàlisi del thatcherisme de Stuart Hall. Tinc moltes ganes de llegir-lo.
He llegit als seus articles a ‘Cuartopoder’ que l’1-O i el 8-M han estat els dos moviments que més han posat contra les cordes la justícia del règim del 78.
Així és. Són dos moviments constituents que han demostrat que és possible incidir en la realitat des de baix. El feminisme fa proposicions que generen consensos de més del 70 per cent, i l’1-O va demostrar que la ciutadania organitzada pot qüestionar el monopoli de la força.
També diu vostè que la justícia ha reaccionat a cops. La Manada és al carrer...
Sí, és una justícia patriarcal que s’ha quedat molt lluny dels canvis socials.
...i el procés està al Suprem.
Aquest judici és clarament una reprimenda. Un escarment.
Els bancs han venut ‘El Periódico’ a Prensa Ibérica en lloc de fer-ho a Roures, que era el millor postor. Una operació d’estat?
No conec aquesta operació, però és cert que hem de lluitar de vegades contra els mitjans. Que Pablo [Iglesias] retragués a Ferreras el suport a Inda en el tema de les clavegueres tindrà conseqüències, però no dependre dels bancs és bo: et permet dir la veritat.