Les comarques del sud de Lleida, amb un futur demogràfic "problemàtic"

Un estudi encarregat per la Fundació del Món Rural elaborat pel professor Joaquim Recaño, del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB, revela que l'envelliment i la despoblació afectaran el món rural de manera desigual en els pròxims anys. El document analitza l’evolució demogràfica dels municipis catalans en el període 2002-2017 i desenvolupa una projecció de població fins a l’any 2027. Un dels aspectes més destacats que es desprèn del treball és la diversitat del món rural, sovint tractat com una unitat però que en realitat és heterogeni i consta de nombroses especificitats locals. En concret, l’estudi identifica diversos espais rurals amb característiques molt heterogènies. D’una banda, es defineix un territori dinàmic, menys envellit i amb una estructura demogràfica optimitzada per al mercat laboral, ubicat a Girona i en alguns sectors del Pirineu localitzats a Aran i Cerdanya. D’altra banda, es detecten àrees al sud de la província de Lleida i a l'interior de la província de Tarragona amb piràmides envellides, baixa mobilitat i escàs poder d'atracció, el futur demogràfic de les quals es presenta problemàtic.

En general, l’estudi remarca l’amortiment del ritme de creixement del nombre d’habitants a Catalunya, fet que afectarà en especial les zones rurals. Aquestes veuran una contracció del nombre de persones joves a causa de la caiguda de la immigració -fet que atorgarà un pes relatiu molt important a la franja d’edat entre els 45 i els 59 anys-, així com una tendència a l’alça de la població d’edat avançada.

Menys mortalitat i menys fecunditat

La projecció que fa l’estudi és que en els propers anys els territoris de l'interior de Catalunya presentaran una mortalitat més baixa però la seva contribució al nombre de defuncions creixerà constantment per l'efecte de l'envelliment. A això se li sumarà una de les característiques pròpies de moltes àrees rurals de Catalunya: una fecunditat una mica més baixa que a les zones del litoral i regió metropolitana de Barcelona. Això vol dir que les àrees rurals catalanes veuran reduïdes les seves capacitats de renovació demogràfica per la via de la natalitat en la pròxima dècada, alhora que veuran incrementar les seves pèrdues pel més que previsible augment de la mortalitat vinculat amb el procés d'envelliment.

En aquest treball es destaca que l’interior de les províncies de Tarragona i Lleida hi ha zones que mostren uns nivells d’envelliment molt elevats, vinculats als majors riscos de declivi demogràfic.

La despoblació dels moviments migratoris

Per altra banda, l’estudi assenyala problemes de despoblació en una gran extensió del país. Atès que l'evolució recent dels fluxos migratoris a Catalunya està vinculada a l'evolució de la conjuntura econòmica, i que la forma dominant en les entrades i sortides dels municipis catalans és la migració que es dirigeix a altres municipis de la comarca, les comarques amb poca capacitat d’atracció patiran més aquestes conseqüències. El document situa una regió amb un escàs nivell relatiu d'intercanvis migratoris, en un continu que s'estén cap al sud, des del Ripollès, continua en els sectors rurals del Berguedà cap al Solsonès, la Noguera, la Segarra, l’Urgell, les Garrigues, la Conca de Barberà, el Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. En aquest eix que discorre de forma gairebé diagonal des del Pirineu de Girona fins als límits amb l’Aragó és on es localitzen els espais amb majors problemes d'envelliment i despoblació de Catalunya.

Quin escenari demogràfic ens espera en el futur?

L’estudi també s’endinsa en el terreny de la prognosi demogràfica de cara al període 2017-27 de Catalunya. Concretament, presenta quatre escenaris de projecció de població —alt, mitjà, baix i sense migracions—, que es mouen en una forquilla de saldos demogràfics que va des d’un decreixement de 69.235 (escenari sense migracions) i un creixement màxim de 648.245 persones (escenari de creixement alt). Entre les conseqüències derivades dels escenaris que presenten decreixement hi ha l’augment de la ràtio entre persones dependents (menors de 14 anys i majors de 65 anys) i la població activa.