El deute de la Generalitat amb els municipis de Lleida passa de 97 a 6 milions en tres anys

La Generalitat deu més de sis milions d’euros a ajuntaments i consells de Lleida, segons dades del departament d’Economia del mes de febrer passat. Es tracta d’una quantitat molt inferior als 97 milions que el Govern devia a les administracions locals lleidatanes el 2016. En resposta a preguntes parlamentàries, la conselleria va corroborar que ja ha saldat els deutes amb la Diputació, prop de deu milions fa tres anys. Això evidencia una progressiva normalització després d’anys de crisi i intervenció (vegeu el desglossament).

A més del deute reconegut per la Generalitat, 425.695 euros més estan bloquejats perquè els consistoris no han presentat comptes a la Sindicatura de Comptes, entre altres motius. Economia va apuntar que els sis milions són pagaments pendents en tresoreria, i que aquest és l’últim tràmit abans del pagament. Així, des del mes de febrer passat alguns d’aquests deutes amb els municipis lleidatans ja s’han saldat.

Aquest és el cas de Balaguer, on el Govern devia al febrer 263.936 euros a l’ajuntament. L’alcalde, Jordi Ignasi Vidal, va apuntar que aquesta quantitat està relacionada amb els plans del Servei d’Ocupació de Catalunya, i que actualment el Govern deu només 412 euros. A Cervera, la Generalitat reconeix un deute de 343.404 euros i l’alcalde, Ramon Royes, va assenyalar que es tractaria d’ajuts per a unes obres subvencionades amb l’1,5% Cultural. Així mateix, el Govern deu 257.187 euros a Tremp. L’alcalde, Joan Ubach, va assenyalar que aquesta quantitat podria estar relacionada amb subvencions de l’ACA i de Governació. En el cas dels consells, al febrer se’ls devia més de 725.000 euros. Part del deute està relacionat amb el pla únic d’obres i serveis, que la Generalitat va convocar per última vegada en meitat de la crisi i no es va arribar a executar. No obstant, es van mantenir fons per a despeses corrents.

Un dels casos de pagaments bloquejats és el de Bausen. L’alcaldessa, Veronique Fontan, va explicar que ascendeixen a 205.770 euros, pendents de pagament “perquè no s’han presentat els comptes”. Va dir que quan va arribar a l’ajuntament el 2015 es van trobar que no s’havien enviat comptes des del 2011 i que pròximament regularitzaran aquesta situació.

Anys de crisi i intervenció dels comptes per part de l’Estat El deute de la Generalitat amb els ens locals de Lleida i de la resta de Catalunya es va disparar a partir del 2008 amb l’inici de la crisi econòmica. La dràstica caiguda dels ingressos va impedir al Govern liquidar transferències i subvencions ja compromeses en anys anteriors. Els consistoris, per la seua banda, es van ressentir també de menys ingressos a través de taxes i impostos municipals i menys aportacions en concepte de participació en els tributs de l’Estat. Gairebé una dècada després, el 2017, la intervenció dels comptes de la Generalitat per part del ministeri d’Hisenda per intentar evitar el referèndum de l’1 d’octubre es va traduir en el bloqueig de pagaments pendents. Aquesta situació es va prolongar fins al 2018 amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i el control temporal de l’administració catalana per part de l’Estat fins després de les eleccions del 21 de desembre.