Fins a 7 llistes competeixen per governar Vielha, que busca solucions a l'accés a l'habitatge

Vielha té 5.493 veïns i 4.446 habitatges, entre principals i segones residències. Segons estimacions de l’Idescat, al llarg de tot l’any hi ha a més una població estacional que equival a 1.405 veïns més diàriament. Malgrat l’alta proporció d’habitatges per veí, motivada pel boom de la construcció que va envair la vall abans de la crisi, l’accés a un domicili en condicions no és tasca fàcil ni per als joves aranesos que volen emancipar-se ni per als treballadors de temporada, especialment del sector de la neu però també durant els mesos d’estiu.

Els preus de lloguer són molt elevats i la proliferació dels habitatges d’ús turístic (HUT, en les seues sigles en català) ha empitjorat la situació. L’ajuntament calcula que hi ha uns 250 HUT donats d’alta. I això que el consistori va mantenir durant un any una moratòria al reconeixement de noves llicències d’aquest tipus d’allotjaments (entre els anys 2017 i 2018), el 90 per cent dels quals es destina a lloguer de curtes estades, segons l’alcalde, Juan Antonio Serrano (UA). L’edil compara el problema actual de l’habitatge a Vielha amb el d’altres capitals turístiques com són Barcelona o Mallorca i creu que la solució al problema de la inaccessibilitat de l’habitatge passa per regular els d’ús turístic. D’aquesta forma, opina, es plantejaria als pisos turístics requisits similars als d’altres establiments turístics com són les pensions o les cases de pagès, com la dotació de places de pàrquing. De fet, Serrano ho va intentar, però es va quedar sense prou majoria al fallar-li el vot d’un dels seus, Rufino Martínez, que des d’aleshores ha quedat com a regidor no adscrit.

Al marge del lloguer, la construcció a Vielha ha viscut un repunt i actualment hi ha unes cinc promocions en marxa que impliquen la construcció d’una seixantena d’habitatges més.

Palai de Gèu

L’elevat dèficit estructural del Palai de Gèu, xifrat en uns 350.000 euros a l’any (un 10 per cent del pressupost de l’ajuntament), i una greu avaria que va obligar a tancar el complex de patinatge el juny del 2018, han portat l’ajuntament a buscar una solució provisional amb el lloguer d’una pista de gel a l’ajuntament de Barcelona, amb un cost d’uns 26.000 euros a l’any. Però és només un pegat que pot prolongar-se durant tres o quatre anys, ja que el debat de fons continua sent la viabilitat del complex i l’oportunitat de reobrir-lo per als aranesos. L’actual equip de govern no descarta “implicar altres administracions”, una cosa que es podria vincular a mitjà termini a la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern.

Alunyar el trànsit pesant

El desembre del 2017, problemes d’estabilitat dels pendents van obligar a tallar la carretera RD44 a Sent Biat, al sud de França, cosa que va portar a prohibir al seu torn les rutes internacionals de camions per l’N-230 a Aran durant uns mesos. Vielha i el conjunt d’Aran van agrair aquesta mesura com una de les millors per preservar el turisme, que és la principal font d’ingressos de la Val.

El març del 2018, el Govern central va publicar l’estudi informatiu de la variant de Vielha i defensava com a solució més òptima la ruta que porta la carretera des de la boca nord del túnel cap a l’est fins a enllaçar amb la C-28 (carretera de Baqueira). El territori va contraatacar amb una alternativa pròpia que condueix la carretera per l’oest d’Aran en túnel pel bosc de Baricauba. En qualsevol cas, la solució definitiva arribarà a llarg termini i la necessitat de millorar la seguretat de la carretera internacional porta alguns responsables territorials a plantejar un nou veto a camions per l’N-230 o fins i tot al pagament d’un peatge o una vinyeta internacional.