Fa un segle que Biosca perd població i només hi ha un 21% dels veïns de fa un segle

El 80% dels 22.713 veïns de la Segarra viuen en quatre poblacions (Cervera, Guissona, Torà i Sant Guim) i els prop de 4.000 restants viuen en 93 pobles, alguns dels quals, com Tordera, Muller, Llindars, la Sisquella o Granollers, només estan habitats per les que molt possiblement siguin les últimes famílies, i la resta, majoritàriament no arriben al mig centenar d’habitants. No obstant, en l’últim segle Guissona (amb la CAG) ha quadruplicat la població, mentre que des de l’any 1900 Biosca no ha parat de perdre veïns. Llavors en tenia 835 i avui són 181. El seu alcalde, Corneli Caubet, explica que quan es va agregar Lloberola a Biosca, a mitjans del segle XVIII, es va superar la xifra de 1.000 habitants, “però des d’aleshores no hem deixat mai de perdre veïns”.

La raó d’aquesta situació és que “la misèria als pobles és el que ha fet grans les ciutats”. A Biosca segueixen habitades una vintena de masies. L’alcalde apunta que amb el temps acabaran per desaparèixer ja que “les masies tenien sentit quan vivia tota la família a la casa, pares, fills i avis”. Avui, els fills se’n van a estudiar i a treballar a les ciutats i quan queden només els avis es veuen obligats a abandonar les cases per la falta de serveis bàsics com el transport o la sanitat.

Al seu torn, els pobles són cada vegada més petits i per exemple perden la seua última botiga, com és el cas de Concabella l’any passat o Sedó fa només una setmana. O perden les escoles, com li va passar a Biosca fa només quatre anys. “No es pot competir amb la qualitat de vida que ofereix una ciutat”, assegura Caubet. A més, assenyala que un fanal al nucli de Lloberola dóna servei a només 3 veïns i passa el mateix amb asfaltar un carrer o habilitar el servei d’aigua o desaigües, que “són obres que mai no s’amortitzen i hem de donar gràcies que aquests tres veïns aguantin, si no el poble i el seu patrimoni desapareixerien en quatre dies”.

Per a Corneli Caubet, que deixarà el consistori després de 35 anys, la gent que viu als petits pobles no només guarda la memòria del que va ser el poble sinó que són els que el mantenen i permeten que continuï existint. D’una banda, l’actual primer edil va assegurar que aquests veïns eviten que les terres es converteixin en erms. D’una altra, també permeten que es puguin oferir serveis de les cases rurals (a Biosca n’hi ha una desena), que és un dels pocs motors econòmics del municipi. A més, va admetre Caubet que un terme municipal de 66 hectàrees de superfície, de molt patrimoni i amb només 200.000 euros de pressupost municipal “ens deixa les mans molt lligades per dur a terme actuacions que hauríem d’afrontar”.

La situació de Biosca no dista gaire de la de Torrefeta i Florejacs, amb dotze petits agregats que sumen gairebé 600 veïns, o de la de Ribera d’Ondara que, amb tretze nuclis agregats, té poc més de 400 habitants. Es podrien anar sumant a aquesta llista molts municipis els alcaldes dels quals, com és el cas de Núria Magrans a Torrefeta i Florejacs, admeten que si se segueix aquesta tònica les petites poblacions com les que es poden trobar en gran part de les comarques de Lleida “tenen els dies comptats”.