COMUNICACIONS INTERNET
Ajuts per a zones wifi gratis de la UE en 19 municipis més
Se sumen als deu que ja es beneficien d’aquests fons a Lleida || Quasi la meitat de les poblacions de la província els demanen
Dinou municipis de les comarques de Lleida rebran subvencions de la UE per instal·lar àrees de connexió a internet gratuïta a través de wifi en espais públics. Carrers, places, parcs i edificis municipals són alguns dels llocs on els consistoris poden desplegar-les. Aquestes localitats es troben entre les beneficiàries de la segona convocatòria d’ajuts del programa europeu Wifi4EU. Es tracta d’una iniciativa per facilitar l’accés de la ciutadania a la xarxa, a través de dispositius com telèfons mòbils, ordinadors portàtils i tauletes. Va incloure una desena de poblacions lleidatanes en la seua primera etapa.
Els nous beneficiaris. Arbeca, Ciutadilla, Corbins, Estaràs, la Fuliola, Lladorre, Llavorsí, Lleida, Maldà, Nalec, els Omells, el Palau d’Anglesola, Sant Guim de Freixenet, la Seu, el Soleràs, Soriguera, Tàrrega, Tornabous i Gòsol. A la convocatòria anterior. Alòs de Balaguer, Bellpuig, les Borges, Castellserà, Esterri d’Àneu, la Pobla de Segur, Solsona, Tírvia, Torre-serona i Vilagrassa.
Entre els ajuntaments que rebran aquests ajuts, destaquen capitals de comarca com Lleida ciutat, la Seu d’Urgell i Tàrrega, mentre que les Borges Blanques les va obtenir ja l’edició passada. En total sumen 29 municipis lleidatans, mentre que molts més encara esperen. Un total de 114, gairebé la meitat dels 231 que conformen la província, s’han inscrit per tal de poder optar a aquests fons, que en la seua última convocatòria s’han assignat a 3.400 municipis en el conjunt de la Unió Europea, 510 dels quals a l’Estat espanyol.
La implantació d’àrees de connexió a internet gratuïtes mitjançant wifi arriba mentre la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida preparen el desplegament de fibra òptica en el conjunt de les comarques lleidatanes.
El projecte, encara en fase d’elaboració, inclou també tots els polígons industrials i planteja alternatives a la fibra òptica com la telefonia mòbil 4G en zones aïllades i remotes, on estendre cables resulti econòmicament inviable. L’objectiu de les administracions és completar aquest desplegament en un termini de cinc anys.