Nous aires per a Cervera

L’alcalde de Cervera, Ramon Royes, no deixa indiferent. Agradi o no, ningú no pot posar en dubte que en 8 anys Cervera ha viscut un dels canvis més grans de les últimes dècades. S’ha aprovat un POUM, que estava en negociació des del 1995; en l’àmbit urbanístic, el nucli històric ha vist la transformació més gran de la seua història amb una inversió de més de 5 milions d’euros; i referent a la indústria s’ha aconseguit ocupar l’espai que van deixar buit Lear i Benetton el 2001, mentre que aquest any es recuperarà l’activitat als terrenys de l’antiga càrnia L’Agudana. L’atur ha passat en 4 anys de 800 a 400 persones; en l’àmbit comercial i després d’una dècada de debat, s’ha desencallat i posat en marxa la instal·lació de dos mitjanes superfícies. Quant a la cultura i turisme, l’Aquelarre ha vist el seu impuls més gran en quatre dècades, s’ha creat la Passió Medieval i els seus dos festivals de música han convertit la ciutat en referència. En esports, s’ha sanejat la piscina coberta, s’ha dissenyat el nou entorn de la zona esportiva i s’ha aprovat el nou pavelló. I tot, amb la crisi als talons.

Set llistes pugnen per a les pròximes municipals. Totes amb cares noves, excepte la de Joan Prat, que a meitat del mandat va prendre les regnes de SiF amb la marxa del seu fundador, Jaume Carcasona, i Raimon Fusté, de PSC-CP. Una altra peculiaritat és que tots incideixen en la participació i en la indústria com a pilars bàsics del mandat. En qualsevol cas, “fer més visibles els ciutadans en les decisions de la Paeria”, és la síntesi que resumeix el discurs dels candidats. En certa forma, posa de relleu un dèficit a Cevera, si bé cal recordar que en l’últim mandat s’han proposat dos consultes populars i s’ha buscat consensuar els pressupostos mitjançant assemblees públiques. Quant a la participació, la CUP, la formació que més ha anat als plens amb els deures fets, va al davant del lema: “Ens preocupa el distanciament entre la gent i la Paeria, cal desplegar estructures i eines de participació i implementar la consulta directa”, exigeix Mireia Brandon. D’altra banda, el candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Santacana, manifesta que “volem que la veu de la gent s’escolti a la Paeria”. També Ramon Augé de JxC manté que “cal créixer però tenint molt en compte el que digui la gent”. Per a Raimond Fusté, la ciutat funciona millor quan es gasten correctament els diners dels veïns. Joan Prat posa l’accent a millorar el pla de mobilitat i Josep Riu acusa el consistori d’haver “escanyat el comerç” amb les noves zones per a vianants. En les municipals també es presenta per primera vegada Ciutadans, encapçalada per Aitor de Dios, ara sense representació al consistori de la capital de al Segarra. A les eleccions del 2015 es va assolir un rècord de llistes, fins a nou (d’aquí la representació fragmentada), però aquest any s’ha recuperat una xifra més habitual.