SUCCESSOS INVESTIGACIÓ
Detingut un veí de Maials per fer caure l'Arc d'Adà de Llardecans
Durant una maniobra amb un camió va impactar amb l’arc medieval i el va fer caure || Acusat d’un delicte contra el patrimoni històric, haurà de comparèixer davant del jutge
Els Mossos d’Esquadra van detenir dimecres passat un veí de Maials de 59 anys com a responsable d’haver fet caure l’Arc d’Adà de Llardecans. Després de declarar a la comissaria, va quedar en llibertat acusat d’un delicte contra el patrimoni històric i haurà de comparèixer davant del jutge quan sigui requerit. Els fets van ocórrer el 31 de març passat, quan els Mossos van tenir coneixement de la demolició de l’Arc d’Adà, considerat un símbol de la comarca del Segrià. Efectius de la Unitat d’Investigació de la Policia Científica van inspeccionar la zona i van observar que totes les pedres estaven escampades per terra i que en algunes hi havia restes de pintura roja, blava i crema. A més, també van trobar restes de vidres d’un vehicle. Els investigadors van poder situar la presència d’un camió lleuger a la zona, que va ser localitzat a finals d’abril a Maials. Van comprovar que el camió presentava desperfectes que havien estat reparats parcialment de forma recent.
Els agents van comprovar que el vehicle presentava diversos cops i rascades a la part superior de la cabina i que s’havia repintat. La investigació va determinar que va ser el causant de fer caure l’arc medieval i els agents van detenir el conductor. Des de l’inici de la investigació, la principal hipòtesi era que la demolició l’havia provocat un vehicle i la investigació policial es va centrar a identificar el conductor. L’Arc d’Adà va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 1949 i la seua recuperació podria quedar enllestida ben aviat.
Un vestigi protegit del segle XIV
L’Arc d’Adà (també conegut com a d’Adar) és un arc de punta sense cap estructura al costat, datat del segle XIV que havia format part d’una edificació medieval. Al costat queden les restes de la capella dedicada a Sant Marc, d’origen romànic i reconstruïda al XVIII, de la qual només es conserven les parets. Tenia una altura de 3,60 metres i 6,30 metres d’ample i estava format per 34 pedres.