Mariama Sall: «He patit microracisme»

“Sóc la noia que a totes les reunions diu: i si...” Així es presenta en una de les múltiples xarxes socials en les quals interactua...

Això és del currículum! És que m’agrada qüestionar, innovar i indagar si hi ha altres vies per fer les coses millor...

Ampliï una mica qui és...

Doncs vaig nàixer a Lleida el 1994 de pares senegalesos. Em vaig graduar en Administració d’Empreses i vaig fer un postgrau de Comunicació Corporativa. El postgrau m’ha servit per tenir una part analítica sustentada en el meu vessant creatiu.

I de què treballa?

En una agència de transformació digital de Lleida. El que fem és ajudar les empreses, mitjançant el màrqueting digital, a superar els reptes que se’ls plantegen en aquest àmbit.

Ha tingut problemes racistes?

En termes generals, res greu. Però, igual com el micromasclisme, existeix el microracisme que sí que he patit.

Algun exemple?

Doncs hi ha gent que se sorprèn que sigui graduada i tingui un postgrau. O quan he anat a algun lloc per feina amb una companya blanca, es dirigeixen a ella al creure que jo no tinc tanta autoritat.

Quan es va interessar per la política?

El gerent de la meua empresa és regidor d’ERC a Mollerussa. Un dia va comentar com d’important és participar en política en algun moment de la teua vida i hi vaig reflexionar.

I com va entrar a la llista?

Primer vaig parlar amb el director de campanya i després vaig mantenir una minientrevista i una minireunió amb el Miquel Pueyo. Vam encaixar bé i aquí estic, iniciant un viatge per intentar canviar la ciutat.

Milita a Esquerra?

No. Sóc independent.

És la número 8. Aspira a sortir?

Crec que tot és possible i més després dels resultats de les generals, quan vam superar totes les expectatives.

Sembla que serà necessari pactar a la nova Paeria. Alguna preferència?

No, però el que sí que sé és que no pactarem amb el bloc del 155, PSC, Cs i PP. Però no vull avançar resultats.

Qui és el seu referent a ERC?

M’agrada Pueyo. Pot semblar tòpic però l’hi justificaré. Ha estat capaç d’entrar i sortir de la política, de no viure’n. Això, cada vegada que ha sortit elegit, li ha permès aportar el millor del moment en què es trobava.