Soriguera. Creixement únic, reptes compartits

Soriguera va guanyar població de forma sostinguda al llarg d’aquesta dècada, mentre la resta del Pirineu lleidatana la perdia o quedava estancada. Aquest creixement va arribar a la seua cúspide el 2016, quan va assolir els 422 empadronats, però el seu número va començar a descendir a partir de llavors: el cens del 2018 es va tancar per sota dels 400. L’arribada de nous veïns, molts d’ells joves, va fer d’aquest municipi una excepció durant anys a les comarques de muntanya. Les dificultats que afronta, en canvi, són comunes a les de bona part del Pallars Sobirà i del conjunt de la serralada.

La reclamació d’accessos segurs als 14 nuclis que conformen Soriguera ha caracteritzat aquest mandat. Veïns van marxar fa 3 anys darrere una pancarta que denunciava “més de 200 clots” en tot just set quilòmetres de la carretera que uneix Malmercat, Tornafort i Puigforniu. Sota el lema de “volem carreteres dignes” van tallar l’N-260 per exigir millores. Un modest avenç va arribar el 2018 amb l’apedaçament d’un quilòmetre de la carretera, però queda molt per fer.

Exemple d’això és el poble de Mencui, al qual s’arriba per una pista de terra. Precisament, aquest nucli va fer saltar les alarmes per la inestabilitat del terreny sota les cases. Despreniments en un pendent han soscavat el terra sota un carrer, i l’ajuntament espera un projecte de l’Institut Geològic (ICGC) per frenar-los.

Vuit municipis més han recorregut també a l’ICGC després de patir allaus. Són Tremp, Àger, Cava, el Pont de Suert, la Coma i la Pedra, Sant Esteve de la Sarga, Montferrer i Naut Aran. A Soriguera, a més, esquerdes i inestabilitat van mantenir tancada durant anys l’església de Vilamur. Acull misses des de fa poc més d’un any, després d’intervencions per reforçar-la.

Les deficiències de comunicacions de Soriguera es fan patents també en la cobertura de mòbils i la connexió a internet, igual com succeeix en altres localitats pirinenques. Mentre el municipi pugna per cobrir necessitats i equipaments bàsics, busca també oportunitats de desenvolupament a través del turisme. Dins d’aquesta voluntat s’emmarquen iniciatives com un festival d’art contemporani, una escola de pesca a Baro o actuacions de neteja de camins per interconnectar elements del patrimoni cultural i natural dins del Parc de l’Alt Pirineu.

Després de les eleccions de 2015, Soriguera es va convertir en el primer municipi de les comarques lleidatanes amb un alcalde de la CUP. El cap de llista de l’Assemblea Popular de Soriguera-CUP, Xavier Pedemonte, va compartir l’alcaldia amb el republicà Josep Ramon Fondevilla. Aquestes dos candidatures van sumar quatre edils i van formar una aliança davant els tres del PDeCAT, que van passar a l’oposició després de dos mandats amb governs de l’antiga CiU. La participació dels veïns en la política local, a través d’assemblees en cada nucli de població i pressupostos participatius, ha estat un altre tret característic d’aquest mandat.

Pedemonte no opta a la reelecció i ocupa un lloc honorífic com a suplent de l’Assemblea. Aquesta formació es presenta aquesta vegada com a agrupació d’electors, al marge de la CUP i liderada per Núria García. Fondevilla, per la seua part, torna a ser l’alcaldable d’ERC. Els ara aliats en el govern són els únics que es presenten. El PDeCAT no té candidatura.