María José Invernón: «Si ets dona, tot costa el doble»

Fa vostè una dècada llarga que és a l’alcaldia d’Aspa. Ha patit despoblació el poble en aquest període?

Sí. Hem passat de 270 a 230 habitants. La despoblació és un problema de les zones rurals que s’agreuja als pobles més petits. Fa temps que dic que han de canviar moltes coses. A nosaltres, per exemple, ni tan sols no ens arriba la fibra òptica. I estem a 15 quilòmetres de Lleida!

Confia a recuperar l’escola?

Lluito per això. Ara mateix tenim 12 alumnes que van a Artesa de Lleida. És fonamental aconseguir un menjador escolar, perquè els pares ho necessiten. Lluitaré per aconseguir-ho el curs que ve.

Fa 4 anys que està a la presidència del consell comarcal del Segrià. La primera dona que ha ostentat aquest càrrec. És un bon símptoma?

Sí, és clar. Em va fer molta il·lusió quan m’ho van proposar, i també me la fa el fet que cada vegada hi ha més alcaldesses, perquè això serveix per demostrar que tenim la mateixa capacitat de dirigir institucions i prendre decisions que els homes. Però, tot i això, no és fàcil. A les dones tot ens costa el doble. Si tenim la mateixa capacitat que un home, hem d’acreditar-ho molt més per tal que se’ns reconegui.

La gran obra del seu mandat al consell ha estat la recollida selectiva. Quin balanç en fa?

Molt postitiu! Hem deixat que cada municipi esculli entre les illes i el porta a porta. Quinze han escollit les illes i 22, el porta a porta. Tots estan molt satisfets. I no era fàcil, perquè comportava un gran canvi per als veïns.

Estan satisfets els alcaldes o els veïns?

Tots. La iniciativa ha estat molt ben rebuda.

Creu que és possible que Junts per Catalunya (és a dir, l’antiga Convergència) perdi l’hegemonia als ajuntaments lleidatans?

No s’ha de fer gaire cas a les enquestes electorals. Crec que Junts per Catalunya és molt sòlid.

Es beneficiarà de l’efecte Puigdemont? Els sondejos diuen que està fort malgrat els impediments de l’Estat, que sembla que li té por.

L’Estat ens té por. Vull dir a la gent que som darrere de Carles Puigdemont. De fet, el que tem l’Estat és que ens n’anem.

Per raons econòmiques?

Per descomptat.