El poder territorial vira cap a l'esquerra però pendent de pactes

Els ciutadans estan cridats aquest diumenge a triar els governs municipals i els europarlamentaris, però en bona part de l’Estat també es renova el poder territorial. S’elegiran els parlaments autonòmics de totes les comunitats tret de Catalunya, País Basc, Andalusia, Galícia i País Valencià (aquesta última les va fer coincidir amb les generals a l’abril). Tots els sondejos i enquestes electorals apunten a la mateixa tendència: les majories absolutes han passat a la pràctica a la història i el vot dels ciutadans vira cap a l’esquerra, encara que qui governarà pot ser que no se sàpiga ni a la matinada electoral. Els analistes polítics ja parlen del vot finish, que fa al·lusió al fet que els resultats poden ser tan ajustats que seria necessari tenir un recompte al cent per cent per conèixer quines aliances són viables després de les urnes i qui podrà governar.

Sembla clar que els socialistes s’imposaran a totes les comunitats, quan el 2015 només van guanyar en dos, mentre que Cantàbria es decantaria del costat dels regionalistes de Miguel Ángel Revilla i Navarra, que passaria de les mans d’Uxue Barkos (Geroa Bai) a la coalició conservadora Navarra Suma, que uneix Unió del Poble Navarrès, Partit Popular i Ciutadans.

Els resultats es coneixeran de matinada i caldrà esperar pràcticament a l’últim vot escrutat

Potser la lluita més acarnissada en aquests moments de campanya és la que es viu a la comunitat de Madrid i per diverses raons. Una és que l’esquerra podria descavalcar el Partit Popular del poder després de vint-i-quatre anys. A més a més, podria tornar a repetir-se la mateixa tendència a l’ajuntament i anar de nou a l’uníson, després que aquesta legislatura la capital estigués en mans de Manuela Carmera mentre que Partit Popular dirigia la Comunitat.

Una altra raó a tenir en compte és que perdre Madrid deixaria els populars sense el seu últim gran bastió després dels mals resultats dels de Pablo Casado a les generals. A més a més, pel que fa al cas de Madrid, es podria arribar a donar la situació d’un empat entre blocs. Amb l’augment de la població en aquesta regió, s’incrementa en tres el nombre de parlamentaris a escollir, amb la qual cosa l’Assemblea estarà composta per 132 escons i podria donar-se el cas que dreta i esquerra n’aconseguissin 31 cada un. Però aquestes eleccions autonòmiques estan també envoltades de diverses incògnites. La primera és la participació. Els socialistes temen que el fet de guanyar a les enquestes pugui relaxar el seu electorat i no aconseguir repetir la victòria amb l’autoritat que va demostrar a les generals de l’abril.

Un altre dels interrogants és el nivell de desgast que pugui tenir la ultradreta de Vox, l’avanç del qual va danyar especialment els resultats dels populars. Alguns analistes donen per feta una rebaixa de les expectatives dels de Santiago Abascal, després d’haver recollit fa poc més de tres setmanes el vot de molts desencisats.