Canejan. Pròxima oportunitat, el turisme

L’ajuntament de Canejan haurà de reorganitzar-se per continuar funcionant amb dos regidors menys, ja que el cens ha baixat durant els últims quatre anys per sota del límit dels 101 veïns que donen dret a un ple de cinc edils. Ara seran tres i el mateix treball se l’hauran de repartir els electes. Els veïns coincideixen que el principal repte del consistori és conservar i mantenir la xarxa de camins i accessos durant tot l’any, la qual cosa no és poc per a un ajuntament amb un pressupost que no arriba als 400.000 euros a l’any.

“Tenim un dels boscos més bonics de la vall”, assegura l’alcalde, Juan Carlos Lastera, que ocupa el càrrec des de fa 24 anys i opta a la reelecció. Parla de la Ribera de Toran i els nuclis que l’envolten, amb uns paratges que atreuen públic dels dos costats de la frontera amb França. Una bellesa tal que el Conselh Generau va acordar el 2017 que només una vintena de bordes a tot Aran, precisament les de la Ribera de Toran que havien estat habitades fins no feia gaire, podran habilitar-se com a establiments turístics o hotels o casa rural. La resta queda únicament per a usos lúdics i familiars tret d’en alguns casos, en què s’obre la possibilitat d’habilitar negocis de restauració, amb determinades condicions. Aquesta situació planteja un nou repte a Canejan. L’ajuntament admet que hi ha almenys una iniciativa dirigida a l’adequació d’una borda com a establiment. En paral·lel, assenyala que actualment la localitat no disposa d’establiments dirigits al turista, motiu pel qual la mateixa administració local no descarta prendre la iniciativa en aquest sentit i habilitar un edifici públic com a casa de pagès per, en tot cas, cedir-ne la gestió a particulars.

El Conselh Generau va acordar que unes 20 bordes del municipi podrien habilitar-se com a hotel  En els últims quatre anys ha perdut població, per sota dels 100 veïns, cosa que li resta dos edils

Iniciatives turístiques d’aquest tipus podrien frenar la progressiva despoblació del municipi, on el nombre de veïns decreix fins a quedar-se, a finals del 2018, en 84 habitants. Potser aportaria també algun establiment de queviures, que no en tenen des de fa anys, cosa que obliga a viatjar fins a Les o Bossòst per fer la compra. “El problema és l’accés a la carretera Nacional [N-230]”, afirma el primer edil. Són sis quilòmetres no gaire fàcils per a qui no hi està habituat. A més, “aquí no hi ha feina”, afegeix. El principal motor econòmic és el sector primari però la indústria fustera “està aturada” perquè França copa el mercat. De manera que per accedir a una ocupació cal recórrer uns 30 quilòmetres fins a Vielha o fins a Naut Aran, a peu de pistes. Una excepció matisa el descens de la població: segons el diari digital El Confidencial, a l’octubre hi havia 74 habitants però van passar a 92 al desembre. Segons va explicar l’alcalde, va ser un moviment voluntari d’uns veïns que ja vivien al poble però que no hi estaven empadronats i ho van fer “lliurement” per l’estima que tenen cap a la localitat. Canejan és un dels tres municipis menys poblats d’Aran, mentre que entre la resta, Vielha i Naut Aran, tenen més estabilitat i han de sumar una elevada població estacional especialment a l’hivern.

Dos candidatures competiran diumenge per accedir a l’alcaldia de Canejan: la del mateix Lastera, d’Unitat d’Aran i a qui acompanyen dos candidats més, i la de Convergència Democràtica Aranesa, amb un únic membre, José Seisdedos Medán. Només un dels quatre quedarà fora del consistori.