Tiurana vol recuperar els veïns

Tiurana segueix buscant com tornar a ser el poble que va ser vint anys després de quedar negat per les aigües del pantà de Rialb. El 1999 els últims habitants van abandonar les seues cases i la Tiurana a la vora del Segre va passar a ser història. Va sorgir llavors una nova població al costat de l’ermita de Solés on els antics veïns han reconstruït vint-i-cinc cases. És un enclavament en un entorn que convida a viure del turisme i els serveis però les promeses que llavors va fer la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) per compensar la construcció de l’últim gran embassament a l’Estat no s’han complert en la seua totalitat. Queden pendents accessos i camins perimetrals, embarcadors i els regs de compensació. No deixa de ser curiós que Rialb proveeixi els cultius del Segarra-Garrigues i no s’hagi emprès la xarxa promesa al municipi amb la mateixa finalitat. La població continua immersa en aquesta reivindicació i obligada a fer comunicacions necessàries i urgents per atendre emergències com, per exemple, ampliar pistes per donar pas al camió de bombers.

Els pares del que va ser alcalde de Tiurana entre els anys 1995 i 2009, Antoni Armengol, Ton per als amics, van ser els últims a deixar la casa, quan ja arribava l’aigua de Rialb a la planta baixa. El seu fill, artífex de la reconstrucció a Solés, va morir el mes de gener de l’any passat a causa d’un accident de trànsit al ser embestit per una furgoneta quan viatjava a Saragossa amb moto. Les motos eren la seua gran afició. Amb ell a l’ajuntament es va reconstruir la façana de l’església, el consistori i l’antic cementiri que van traslladar pedra a pedra fins a Solés. La seua mort va commocionar els veïns, ja que sense la seua iniciativa la nova Tiurana no hauria existit. El seu objectiu, com ho és el del seu successor, Àngel Villarte, és recuperar el cens de l’any 1998, en què es rondava els tres-cents habitants. Actualment, n’hi ha 74. Aquest desig només pot fructificar amb la construcció de nous habitatges i sumar més d’un centenar als vint-i-cinc que ja hi ha.

Els contactes amb Urbanisme ja han començat per poder construir per sectors

La comissió d’Urbanisme va aprovar fa un any la modificació del pla urbanístic municipal que va desencallar el projecte per construir 120 cases paralitzat des del 2008 per la crisi. Encara que hi ha famílies disposades a residir al poble durant tot l’any, la construcció de nous habitatges és, per ara, inviable. Ni el consistori ni els interessats poden encarar la inversió que suposa desenvolupar aquest pla. El problema és que cal fer-ho de manera gradual, la qual cosa implicaria un cost de més de 50.000 euros, que hauran d’abonar els beneficiaris, per construir una desena de cases. Resoldre aquesta situació passa per negociar amb Urbanisme un permís per construir menys i a poc a poc, ja que hi ha disponibilitat de terrenys i connexió als serveis. Amb aquesta finalitat ja han començat les negociacions.

Un altre dels reptes que té Tiurana és el desenvolupament de les telecomunicacions i, en concret, la instal·lació de la fibra òptica, imprescindible per impulsar negocis relacionats amb el turisme i amb el sector serveis, ja que permetrà als futurs habitants treballar des de casa. En aquest sentit, s’espera que la Diputació aporti subvencions amb les quals garantir aquesta instal·lació. El municipi espera complir totes aquestes metes el pròxim mandat, en què es presenten tres candidatures: Junts per Tiurana, encapçalada per l’actual alcalde, Àngel Villarte; Independents per Tiurana-Acord Municipal, amb Anna Fornells, i Independents per Tiurana-Candidatura de Progrés, amb Manel Delfa.