Tres comarques de Lleida, entre les que més població perdran el 2030
Tot i la disminució dels naixements, el conjunt de Catalunya superarà els 8 milions de ciutadans en una dècada per la migració
Vista aèria de part de la ciutat de Lleida, amb la Seu Vella al fons.
L'actual xifra de 7,544 milions d’habitants de Catalunya augmentaria fins a 8,009 milions el 2030, segons l’escenari mitjà de les Projeccions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). En aquest període la població creixerà en gairebé mig milió de persones, principalment per efecte de la migració, ja que el creixement natural (naixements menys defuncions) serà negatiu. La població de 65 anys i més continuarà augmentant i passarà d’1,417 milions el 2018 a 1,785 milions el 2030. Segons l'estudi, a llarg termini, la població de Catalunya creixerà moderadament i el 2060 se situaria en 8,770 milions d’habitants.
La majoria de comarques catalanes guanyaran població a mitjà termini. Segons l’escenari mitjà, l’any 2030 la població serà superior a l’actual en tres de cada quatre comarques. Les situades al litoral i prelitoral de Barcelona i Girona, i les situades al litoral de Tarragona (excepte les comarques de l’Ebre), són les que creixeran més. A l’extrem oposat, en una de cada quatre comarques la població disminuirà a mitjà termini. Les comarques de la Terra Alta (-8,0%), el Pallars Sobirà (-4,2%), les Garrigues (-3,7%) i l’Alta Ribagorça (-3,3%) serien les que perdrien més població en termes relatius. Les altres comarques que perdrien població són el Berguedà, el Priorat, la Conca de Barberà, la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre.
Com a resultat de la baixa natalitat i l’envelliment de la població, tres de cada quatre comarques tindran més defuncions que naixements en el conjunt del període 2018-2030. En canvi, en aquest període es preveu que la migració serà positiva en totes les comarques catalanes i, per tant, en moltes compensaria el saldo natural de signe negatiu. En conseqüència, la migració serà el component que farà créixer la població en la majoria de comarques.
En l’horitzó 2030 tots els àmbits territorials tindran més població que el 2018, excepte les Terres de l’Ebre (-0,7%). Els àmbits amb més creixement en termes relatius d’aquí al 2030 serien el Penedès (8,1%), les Comarques Gironines (7,8%) i el Camp de Tarragona (7,8%), seguits del Metropolità (6,2%). El creixement seria més moderat a les Comarques Centrals (5,5%) i Ponent (2,5%), mentre que seria més feble a l’Alt Pirineu i Aran (0,2%).
La població en edat de cursar educació primària disminuirà un 17,8%
L’any 2030 la població de 0 a 15 anys haurà disminuït en 127.000 habitants (passaria dels 1,264 milions del 2018 als 1,137 milions el 2030). La disminució afectarà principalment les etapes d’educació infantil i primària, que baixaran un 5,5% i un 17,8%, respectivament. En canvi, en les etapes d’educació secundària postobligatòria i d’ensenyament universitari la població augmentarà, perquè hi arribaran les generacions més nombroses, nascudes al voltant de l’any 2008.
La població en edat de treballar, de 16 a 64 anys, augmentarà lleugerament, fruit dels saldos migratoris previstos. Aquesta població potencialment activa passaria de 4,863 milions el 2018 a 5,088 milions el 2030 i superaria el màxim històric registrat el 2009 (5,022 milions).
Creix l'esperança de vida
Els naixements continuaran disminuint a curt termini i després es recuperaran moderadament. Així, en el període 2018-2030 naixerien al voltant de 790.000 nadons, un 15,3% menys que en el període 2006-2018 (quan hi va haver 931.000 naixements). L’any 2030 hi hauria 71.000 naixements, xifra superior als 66.803 de 2017.
L’esperança de vida continuarà augmentant i el 2030 se situarà en els 83,2 anys per als homes i 88 per a les dones (80,8 anys i 86,3 anys respectivament el 2016). Tanmateix, l’arribada a edats molt avançades de generacions cada vegada més nombroses farà augmentar el nombre de defuncions de manera continuada.
Com a resultat, el creixement natural per al conjunt del període 2018-2030 seria de signe negatiu (‑17.000 persones). Aquest fet representa un canvi demogràfic important, ja que en les dècades passades el creixement natural havia estat de signe positiu. És per això que el creixement futur de la població de Catalunya està molt condicionat pel comportament dels moviments migratoris.
