Diumenge també es decideixen els 25 escons de la Diputació de Lleida, una corporació que gestiona uns 130 milions de pressupost

La batalla dels ajuntaments determinarà diumenge que ve la composició de tres administracions lligades a la municipal: el Conselh Generau d’Aran, els consells comarcals i la Diputació. Més enllà del debat de fons sobre la pervivència de la corporació provincial, qui n’aconsegueixi el govern tindrà el poder sobre un pressupost d’uns 130 milions d’euros (segons els últims comptes, aprovats al desembre), amb una plantilla d’uns 500 treballadors, i un cartipàs que inclou el nomenament al voltant de trenta càrrecs de personal eventual (també segons l’últim aprovat, fa quatre anys). A més, està en joc la mateixa composició del ple de la corporació, format per 25 diputats que no s’escullen de forma directa sinó que són nomenats pels partits polítics a partir dels resultats aconseguits en les eleccions municipals.

L’assignació dels diputats als partits (són els instruments utilitzats per agrupar els vots de cara a la distribució d’escons provincials) es resol amb el recompte dels vots per partits judicials i demarcacions.

L’últim mandat ha estat marcat per la dimissió de Reñé com a president provincial

La batalla de la Diputació de Lleida és aquest any probablement la més oberta de les últimes dècades a Lleida. La desaparició de CiU com a formació, substituït per la marca Junts, i l’auge d’ERC, confirmat a les eleccions generals de l’abril, donen ales a l’especulació sobre resultats variats. L’antiga formació nacionalista va governar amb majoria absoluta la corporació provincial entre el 1987 i el 2007, quan els resultats electorals van possibilitar un pacte entre el PSC i ERC seguint la línia del tripartit a la Generalitat de Catalunya.

El 2011, CiU va recuperar pols i va obtenir 14 dels 25 escons, prou majoria per tal de donar a Joan Reñé, alcalde de Fondarella, una plàcida presidència. Quatre anys després va perdre dos diputats, per la qual cosa ha governat els últims quatre anys sense majoria absoluta i amb pactes amb l’oposició. Tanmateix, el mandat que ara acaba ha estat marcat per un sonat canvi de presidència derivat de la detenció de Joan Reñé el 2 d’octubre durant unes hores amb motiu de la investigació anomenada cas Boreas, encara en marxa davant del jutjat d’instrucció. Reñé va dimitir i va donar pas a l’alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, a la presidència setze dies després. L’estabilitat de la formació a Lleida va quedar també tocada durant els mesos següents.

La pròxima majoria a la Diputació de Lleida dependrà en bona part dels resultats al partit judicial de Lleida, on es decideixen tertze escons (vegeu desglossament al costat del mapa), i especialment a Lleida ciutat. Fa quatre anys, el PSC va obtenir només tres diputats i els tres gràcies a l’arrossegament de la capital. En canvi, a la Noguera, ERC va aconseguir el sorpasso a CiU i va aconseguir dos dels tres escons.

Al partit judicial de Cervera se’n decideixen tres més (actualment, dos de CiU i un d’ERC) i la resta de demarcacions compten amb un: les Borges Blanques (ara, de CiU); Sort (CiU); Tremp (que inclou l’Alta Ribagorça, també de CiU); Solsona (ERC); la Seu d’Urgell (CiU), als quals se suma un més per la Val d’Aran, que actualment té Unitat d’Aran, si bé al passat s’ha alternat també amb Convergència Democràtica Aranesa.

L’organisme gestiona el cobrament d’uns 140 milions d’euros d’impostos locals a l’any (dades del 2017) i treballa per a 228 ajuntaments.

De promoció turística a gestió de tributs La creació de la marca turística Ara Lleida i la promoció del sector són una de les grans apostes de la corporació, buidada des de l’inici de la democràcia de competències que havia ostentat en matèries com la sanitat o els sistemes d’emergència. A més, la gestió de tributs per delegació dels ajuntaments a càrrec de l’Organisme de Recaptació és una altra de les grans matèries de gestió de la corporació.