Més de 5.000 famílies esperen un habitatge social a Lleida, un 55% més que fa cinc anys

El nombre d’inscrits a les comarques de Lleida al registre de sol·licitants d’habitatges socials (protecció oficial) se situa en 5.012 famílies, segons les dades del departament de Territori i Sostenibilitat de finals del 2018. Una xifra que representa un increment del 55,41 per cent respecte al 2014, quan va ser de 3.225 inscrits, la qual cosa implica que les peticions han anat en ascens a diferència de la construcció de pisos d’aquesta modalitat, que en els últims anys ha estat molt baixa o nul·la. La majoria de les promocions socials són anteriors al 2014 i algunes són del 2015 i van ser impulsades per cooperatives o promotors privats.

Les dades de Territori reflecteixen que a les comarques del pla hi va haver el 2018 fins a 3.910 peticions i a les del Pirineu aquesta xifra es va situar en els 1.108 sol·licitants. D’altra banda, algunes comarques han registrat un increment més important, com és el cas del Pallars Jussà amb 343 sol·licituds el 2018 davant les 69 peticions del 2014. Així mateix, al Sobirà les peticions s’han mantingut al llarg d’aquests anys al passar de les 109 el 2014 a les 147 el 2018. El contrari passa a l’Alt Urgell, on els sol·licitants d’un habitatge social han estat cada any menys des del 2014, quan s’hi van inscriure 192 persones i el 2018 van baixar a 166. La mateixa situació es repeteix a les Garrigues amb 40 peticions fa cinc anys i 32 el 2018. Tanmateix, la resta de comarques s’han mantingut amb lleugers increments. Així mateix, al Segrià les peticions també han anat en augment ja que el 2014 hi havia 1.761 demandants i 2.403 el 2018, el doble. En canvi, el 2012 la xifra va ser molt similar als actuals (2.495). Amb la crisi del sector immobiliari, que va comportar una important baixada dels preus, als constructors ja no els surt tan rendible edificar habitatges de protecció oficial, que havien de facilitar l’accés a la vivenda a persones que no podien acudir al mercat lliure, ja que el seu preu màxim era limitat i era més barat. La crisi i la supressió dels ajuts a promotors i compradors ha fet que aquest tipus de modalitat ja no tingui gaire sentit. Així mateix, les administracions estan intentant pal·liar la falta d’habitatges socials activant els pisos buits d’entitats bancàries, ja sigui a través de cedir-los o comprar-los. De fet, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya va adquirir l’any 2018 a les comarques lleidatanes fins a 93 habitatges, la majoria d’entitats bancàries i procedents d’embargaments o subhastes, per ampliar el parc públic.

Els pisos socials havien de facilitar l’accés a la vivenda a persones que no podien anar al mercat lliure

La meitat d’aquests (47) van ser a Mollerussa, més que a Lleida capital, on se’n van comprar vint-i-sis. La Generalitat va aprovar aquest any noves mesures per millorar l’accés a l’habitatge social, entre les quals destaca que municipis amb demanda residencial impulsin, en dos anys, la construcció d’habitatge social sobre solars disponibles del seu patrimoni per destinar-lo a lloguer.