El TSJC ordena redactar de nou la sentència del cas Nadia
El tribunal confirma la condemna de 5 anys per al pare i 3,5 per a la mare però anul·la la part que feia referència a les indemnitzacions ''per falta de concreció''
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat repetir, de forma parcial, la redacció de la sentència amb què l'Audiència de Lleida va condemnar a cinc anys de presó Fernando Blanco i a tres anys i mig Margarita Garau a per “aprofitar-se de la malaltia de la seua filla Nadia” per enriquir-se amb les donacions rebudes per als tractaments “falsos” de la nena. El tribunal confirma la condemna de 5 anys per al pare i 3,5 per a la mare però anul·la la part que feia referència a les indemnitzacions ''per falta de concreció''.
L’advocat del pare ha afirmat que Fernando Blanco podria sortir en llibertat el pròxim dimecres, quan haurà complert els 2,5 anys de presó provisional, ja que la sentència de l’Audiència no és ferma i pot ser recorreguda al Tribunal Suprem.
L’Audiència Provincial de Lleida va condemnar el novembre passat els pares de la petita Nadia per un delicte d’estafa agreujada al considerar que “van ordir un pla” per enriquir-se aprofitant-se de la malaltia de la seua filla, que té tricotiodistròfia. El tribunal, tanmateix, no va considerar que els dos tinguessin la mateixa importància a l’hora de portar a terme l’estafa. El tribunal va concloure que la versió que van oferir els pares durant el judici, que es va celebrar a començaments del mes d’octubre passat, no és versemblant i que res no fa creure que la nena patís un risc imminent de mort ni que els pares la sotmetessin a tractaments mèdics en països estrangers, ja que el pare i la nena ni tan sols tenien passaport.
L'estafa es va iniciar amb la constitució de l’Associació Nadia Nerea per a la Tricotiodistròfia i Malalties Rares de les Balears el 2009 i va continuar quan vivien a l’Alt Urgell. L’Audiència assenyala que durant els anys 2010 i 2016, els acusats van assistir a diversos mitjans de comunicació per explicar la malaltia de la filla i manifestar que necessitaven diners per sufragar “elevats costos de falsos tractaments i intervencions quirúrgiques a l’estranger”, i van arribar a afirmar, “també falsament, que això era necessari per superar el risc de mort imminent” en què es trobava la menor.
En total, els Mossos van comptabilitzar en més d’1,1 milions la quantitat estafada, dels quals més de 300.000 euros es van poder bloquejar als comptes després de la detenció de la parella el desembre del 2015.
“Els acusats van aconseguir elevats ingressos a través del frau, i van assolir una important capacitat econòmica que no tenien, vivint a costa de mentir”, resa la sentència que ara haurà de ser redactada de nou parcialment, segons el TSJC.