Vint anys sense la vella Tiurana

L’aigua del pantà de Rialb va inundar ara fa vint anys les cases de Tiurana, a la Noguera, que va desaparèixer sota l’últim gran embassament construït al segle XX. Els veïns que han tornat a aixecar la població al costat de l’ermita de Solés reclamen que es compleixin les promeses que l’Estat els va fer per poder assegurar-ne la supervivència

Fa vint anys que els últims habitants de Tiurana van abandonar les cases davant l’amenaça de Rialb. El fantasma del pantà va començar a créixer a partir de la dècada dels setanta quan l’Estat ja va estudiar la possibilitat de construir un gran embassament al Segre per garantir els regs històrics del Canal d’Urgell i nous regadius com el Segarra-Garrigues i els proveïments de boca. L’amenaça es va fer realitat a primers de 1992, quan es van iniciar els treballs per aixecar la presa de l’última gran obra d’enginyeria hidràulica del segle XX que va obligar gairebé 300 veïns a deixar les seues llars. Avui, els últims habitants d’aquella població de la Noguera, reconstruïda al costat de l’ermita de la Mare de Déu de Solés, no estan gaire contents. Consideren que el Govern central no ha complert les seues promeses i que la Generalitat no fa més que posar condicions al seu desenvolupament centrat en el turisme i els serveis. Josep Carabassa, exveí de l’antiga Tiurana, afirma que les compensacions que van donar a finals dels noranta “no van compensar el trauma de deixar la teua casa. Alguns pensen que va ser més que suficient. Ja hauria estat el súmmum si ens n’haguessin donat quatre de duros per deixar-nos sense habitatge, sense feina, sense terres, i sense arrels. Amb tot, les expropiacions de l’AVE van estar molt més ben pagades”.

Tiurana basa el futur en la recuperació dels seus habitants, una premissa que passa per tenir les infraestructures necessàries per explotar el lloc per al turisme i tornar a ser el petit poble tranquil i sense vehicles al centre, ja que és per als vianants. Això passa per comptar amb un bon servei de fibra òptica, que ara no té, per atreure noves empreses “ja que ja tenim demandes d’aquest tipus encara que no els podem assegurar que compleixin les expectatives”, afirma l’alcalde en funcions, Àngel Villarte, que ja fa més de deu anys que és al càrrec i que tornarà a revalidar-lo després de les municipals. Un altre dels punts vitals és poder construir més cases que se sumin a les 25 que ja hi ha. Urbanisme ja ha donat llum verda al pla per a l’expansió, però contempla la construcció de 120 cases, una cosa difícil d’aconseguir si no és per fases que defineixin el creixement puntual per donar resposta a peticions d’edificar-ne quatre o cinc d’un cop, “una cosa que estem negociant amb la conselleria de Territori, que posa al mateix sac tots els creixements turístics com si Tiurana fos Salou”, assegura Villarte. Buscar nous veïns comportaria augmentar la població.

Per ara ja hi ha petits entre nadons i menors de cinc anys, que fa concebre l’esperança d’obrir una escola petita. “No aconseguirem que els que se’n van anar o els seus fills tornin, encara que alguns ho han fet, però sí que vinguin nous pobladors que busquin una nova manera de viure i se sumin als gairebé 80 que ara som”, va indicar Villarte.