Assaig internacional a Maials sobre el cultiu de la tòfona i el canvi climàtic

Tècnics del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), l’Institut Forestal Suís i l’Escola Tècnica d’Enginyera Agrària de Lleida (Etsea) porten a terme un assaig amb dos espècies de tòfona, la negra (Tuber melanosporum) i la d’estiu (Tuber aestivum), per veure quin dels dos fongs s’adapta millor al canvi climàtic. Es tracta de fer una competició entre els dos i veure com reaccionen a la producció en funció del reg de suport que se’ls aplica i la temperatura, segons va explicar Daniel Oliach, responsable de l’àrea de defensa de bosc del CTFC. Els assajos es porten a terme en una hectàrea amb tres-centes tofoneres de la finca experimental de la Diputació a Maials. Oliach va explicar que les produccions podrien veure’s reduïdes per l’escalfament del clima i més freqüència de sequeres intenses. “La producció de tòfona està associada a condicions humides i fredes, i la sequera hi podria influir ja que afecta el creixement dels arbres com l’alzina, a les arrels de la qual es desenvolupen les tòfones.”

Amb aquest estudi, també es busca conèixer com les arrels s’adapten millor al canvi climàtic i a la sequera i quina de les dos és més competitiva davant de situacions hídriques límit. S’ha de recordar que la major part de les parcel·les productores de tòfona de Lleida s’assenten en zones d’escassa precipitació i sòls degradats, per la qual cosa el reg és una tasca bàsica per obtenir una collita contínua i homogènia.

Els arbres en els quals ara s’actua a Maials es van plantar fa quatre anys i els primers resultats demostren que la tòfona negra “s’està adaptant molt bé a determinades situacions hídriques, davant de la tòfona d’estiu que ja per si mateixa creix en ambients més secs”.

La tòfona d’estiu és similar a la tòfona negra, les dos són de clima mediterrani amb marcada estacionalitat i tempestes estivals, però és menys exigent que la negra pel que fa a les necessitats hídriques per augmentar la producció. Oliach va explicar que l’estudi va més enllà d’aquests primers resultats i que s’aniran repetint amb anàlisis més específiques en arrels i també a l’ADN.

Noguera i Solsonès, líders en producció

El cultiu de la tòfona negra a Catalunya a l’última dècada s’ha incrementat fins a arribar a superar les 1.000 hectàrees plantades i cada any ha sumat entre 60 i 80 hectàrees. Les comarques de la Noguera i el Solsonès lideren el volum de les plantacions catalanes amb el 70 per cent de la superfície d’aquest cultiu a tot el país. La Noguera i el Solsonès són les més productives, encara que els segueixen de prop l’Alt Urgell i les Garrigues, segons dades del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. En aquest sentit, el 95 per cent de la trufa que es recull a Lleida i al conjunt de Catalunya s’exporta a Europa, sobretot a França i Itàlia, EUA i la Xina.

Precisament, a la Noguera és destacable l’augment de les plantacions, sobretot des que el cultiu està reconegut com a agrícola i es pot optar als ajuts d’Agricultura i del Pla de Desenvolupament Rural (PDR).

Les millors localitzacions per al cultiu de la tòfona negra estan en zones de mitja muntanya (entre els 600 i els 1.300 metres d’altitud). A tot Espanya, principal productor mundial de tòfona negra al costat de França i Itàlia, es calcula que hi ha unes 13.000 hectàrees i que la producció arriba a les 45 tones. L’augment de cultius d’aquest tipus de fong es deu a la forta demanda, sempre a l’alça, i l’alta rendibilitat que tenen les explotacions que requereixen un regadiu.

Es calcula que una vegada estan en ple rendiment les explotacions, es poden recollir entre 25 i 30 quilos per hectàrea, mentre que el preu mitjà de venda oscil·la entre els 350 euros el quilo i els 600 euros, malgrat que ha arribat fins els 1.000 euros. Així mateix, el premi de la tòfona d’estiu és molt més baix i pot variar en funció de la qualitat i producció, i oscil·lar entre els 150 i els 500 euros el quilo.