ENERGIA RENOVABLES
Projecten convertir una mina abandonada de carbó en la central solar més gran de Lleida
L’antiga explotació a cel obert de Minera del Baix Segre a Seròs, tancada des del 2010 || Tramiten una gran planta fotovoltaica capaç de subministrar energia a tota la població del sud de la comarca
Convertir una antiga mina a cel obert abandonada a Seròs en una central d’energia solar d’una mida i potència mai vistes a Lleida. Això és el que planteja un projecte sobre la taula de la Generalitat per donar ús a seixanta hectàrees que van acollir fins a l’any 2010 l’explotació de carbó de Minera del Baix Segre. Una empresa lleidatana, Inmokapital 1988 SL, ha adquirit aquesta superfície per instal·lar-hi més de 147.000 plaques fotovoltaiques i sumar així una potència de 45 megawatts (MW). Aquesta xifra està molt per sobre de qualsevol instal·lació solar construïda fins ara: equival a gairebé la meitat de totes les que estan connectades a la xarxa elèctrica a les comarques lleidatanes.
La producció elèctrica anual de la planta una vegada en marxa es calcula en 70,2 milions de kilowatts hora (kWh), l’equivalent al consum mitjà de més de 21.400 habitatges. Això suposa generar prou energia per proveir tota la població del sud del Segrià.
Després de la compra del sòl, el cost de construir aquesta central s’estima en 28 milions d’euros. L’enginyer redactor del projecte, Javier Biela, va explicar que serà viable venent electricitat a preu de mercat, sense les primes de l’Estat a les energies renovables. Així mateix, estima que la inversió quedarà amortitzada en 15 anys, la meitat dels 30 anys de vida útil que preveu per a aquesta instal·lació.
La ubicació triada respon a dos factors. En primer lloc, és un espai degradat i sense figures de protecció, en el qual la Generalitat obre la porta a aquest tipus d’iniciatives. En segon lloc, l’antiga explotació minera conserva línies elèctriques que podran utilitzar-se per evacuar l’energia dels panells solars, sense necessitat de construir-ne una de nova.
Aquest projecte ha iniciat la tramitació ambiental en un moment en què proliferen centrals fotovoltaiques encara més grans arreu del món. El fort descens del preu dels panells solars, un 80 per cent més barats que fa una dècada, i la possibilitat d’obtenir economies d’escala amb grans instal·lacions expliquen en bona mesura l’auge de complexos d’una envergadura cada vegada més important.