Deu anys de canal, 1.700 usuaris

El 5 de juliol del 2009, el llavors president de la Generalitat, José Montilla, va activar l’hidrant que va permetre que l’aigua arribés a la primera finca del Segarra-Garrigues a accedir al regadiu. Estava situada a la finca Maset d’Oliola, a la Noguera, propietat de Ramon Torra. L’aigua va alimentar un camp de patateres. En aquell moment, els primers usuaris del gran canal van assumir el nou paper en el sector agrari amb dos grans interrogants: el preu de l’aigua i l’impacte de les zones de protecció de les aus (zepes). El cost del subministrament es va aclarir uns tres anys després i va ser rebut amb algunes objeccions. Ramon Torra, primer regant del canal, explica deu anys després que “molts regants s’han fet enrere pel cost fix de l’aigua, que implica prop de 200 euros per hectàrea i any tant si regues com si no” (vegeu el desglossament).

Malgrat tot, el paisatge ha canviat en aquesta dècada als municipis per on passa el canal. Amb la conducció principal i el pantà de l’Albagés acabats (tots dos promoguts per l’Estat), Generalitat, concessionària (Aigües Segarra-Garrigues) i agricultors han impulsat el regadiu en 18.500 hectàrees. No totes estan actives, però es troben en disposició d’accedir a l’aigua de forma automàtica quan el propietari firmi el conveni d’adhesió. Aquest conveni l’han subscrit els agricultors d’un total de 12.550 hectàrees i reguen efectivament 9.911 hectàrees, segons fonts properes a la gestió del regadiu.

Panís, ordi i fruita de pinyol representen la majoria dels cultius del nou reg una dècada després

Això es tradueix que el canal Segarra-Garrigues té en l’actualitat més de 1.700 usuaris, equivalents als contractes que s’han firmat amb la concessionària, entre els agrícoles (1.614); els contractes amb granges (119 en total) i els contractes amb el sector agroindustrial, que són tan sols 8.

Pel que fa als cultius, la major part són de cereal de gra (panís i ordi, amb un 31% de la superfície); seguit de fruita dolça (un 27%, sobretot de pinyol) i, en menor mesura, de fruita seca (17%); oliveres, vinya i horticultura, entre altres.

“La inversió surt a compte a llarg termini” Ramon Torra assegura que el regadiu “surt a compte a llarg termini”. Tot i així, critica que el preu de l’aigua inclogui una part fixa que els regants han de pagar encara que no utilitzin l’aigua. Josep Audet, president de la col·lectivitat 1 de Vilanova de l’Aguda, afirma que l’expansió del reg a la zona es troba ara “força aturada”. Per al president dels regants, Josep Maria Jové, la crisi va castigar el projecte, que ara necessita un impuls. Afegeix que 18.000 hectàrees preparades per regar en 10 anys no és una mala xifra.