Joan Talarn: «Servirem els municipis, no som aquí per fer favors»

Per què ha costat tant tancar el pacte amb JxCat? Esperaven la resta de diputacions?

No ha sigut per això, encara que el que ha passat a Barcelona no hi ha ajudat. El pacte ha sigut molt treballat. Crec que els acords són molt bons per a tots dos. I encara que hi ha un repartiment d’àrees, tenim clar que això no és un regne de taifes, sinó que serem un equip.

Durant l’últim mandat, ERC era bel·ligerant amb el govern (primer de CiU i després de PDeCAT) i alguns diputats repeteixen. Ha canviat la relació?

Potser aquest ha sigut un dels punts que han costat, però hem anat agafant confiança. Érem bel·ligerants, sobretot, en el repartiment de subvencions als municipis. Però ara hem atansat posicions i hem arribat a consensos molt importants.

El pacte durarà quatre anys, passi el que passi a Catalunya?

Per descomptat.

Ho dic per si hi va haver pressions de les direccions dels partits que puguin tornar?

No hem rebut pressions i, en canvi, han deixat que els òrgans del territori prenguessin les decisions.

Vostès volien que el Comú entrés en el govern. Per què no ha sigut així?

M’hauria agradat molt. Em sento proper a ells ideològicament. Hauria volgut tenir-los al costat. Potser ho estan. Van dir que no volien entrar en un govern amb el grup que governava fins ara. Volien un canvi total. Jo crec que el canvi igualment és possible.

En el seu discurs, el Comú va ser contundent i va assenyalar que hi són per poder explicar el que passa aquí, apuntant a l’hermetisme de la institució. Coincideix amb aquesta apreciació?

La institució s’ha d’obrir, evidentment. La Diputació ha de tenir les parets de vidre. Hem de poder explicar tot el que passa aquí.

Què és el primer que farà en aquest principi de mandat?

Analitzar la casa. Tenim previst fer canvis que es notaran, però cal entendre com funcionen totes les àrees. Cal parlar amb els treballadors, comptar-hi i començar a treballar. El més prioritari, que no sabem si podrà ser aquest any perquè els pressupostos estan molt avançats, és trobar sistemes de repartiment equitatiu per a tots els municipis.

En què més es notarà el canvi, tenint en compte que la meitat del govern és del partit que governava fins ara?

En la manera de governar. La gobernança republicana. Primer, la transparència i atansar la institució als municipis. Cal sortir d’aquesta casa. Anar als consells, als municipis. No som aquí per fer favors a ningú. Estem al servei dels municipis i de la gent però aquí no es ve a demanar favors.

Creu que havia estat el lloc dels favors?

En certa manera teníem aquesta sensació en el passat mandat, sobretot al principi.

Hi ha projectes emblemàtics dels últims anys com Torrelameu, Maials o la fibra òptica. Els mantindran?

Tot el que sigui a favor del territori el mantindrem. La fibra òptica és fonamental. Tanmateix, tenim un altre problema al territori: tots els municipis han de tenir una accessibilitat decent per carretera. Volem impulsar un Pla Zonal i que en totes les poblacions una de les carreteres principals no depengui de l’ajuntament, sinó d’administracions més fortes com la Generalitat o la Diputació.

Assumiran doncs carreteres municipall?

És la nostra intenció, sí. Cal mirar com està el pressupost i com podem fer-ho.

Un dels casos seria Sant Esteve de la Sarga?

Per exemple, cal analitzar-ho. Però gairebé li anuncio que alguna d’aquestes carreteres pot passar a mans de la Diputació.

Esquerra també ha estat bel·ligerant amb el ‘cas Boreas’. La Diputació s’hi ha personat finalment com a part?

Sí. Nosaltres vam demanar iniciar la comissió. Quan reprenguem el treball en comissió una serà aquesta. No es tracta d’investigar, però sí de saber i donar a conèixer el que va poder ocórrer. Tenim molt interès que no torni a succeir una cosa així, si va succeir.

Aquest serà el segon govern provincial d’ERC després del de Jaume Gilabert (2007-2011). En què es diferenciaran?

Crec que la situació del país és molt diferent, però la filosofia serà la mateixa.

En la seua primera entrevista com a president, el 2007, Gilabert va dir que li hauria agradat ser l’últim president de la Diputació. Creu que cal reprendre el debat sobre el paper d’aquestes institucions?

A tots els presidents que som d’ERC ens agradaria ser l’últim president de la Diputació. Sempre és moment per a aquest debat. De fet, el debat nacional es va tancar en fals després de l’1-O. Malgrat tot, dec tot el meu respecte a la taula que ocupo perquè malgrat ser un instrument de l’Estat espanyol, amb ella podem ajudar molt els municipis.

En el seu discurs ha parlat del paper central dels municipis. En els anys de crisi i la reforma local s’han sentit ofegats. En quin moment els veu? Què han de reivindicar?

Ho han passat molt malament. Cal derogar o replantejar la reforma local (LRSAL). Molts municipis estan sanejats. En el pròxim ple de Bellvís ens quedarem a dèficit zero. L’LRSAL és una intervenció asboluta de les nostres finances. La Diputació ho ha de reclamar en qualsevol fòrum.

Quina relació volen tenir amb l’oposició?

Mà estesa. M’agradaria que aportessin propostes.

Més enllà del paper com a ajuntament d’ajuntaments, creu que la Diputació ha de fer polítiques en altres sectors com per exemple l’agrari?

Hem d’estar al costat del sector. Per exemple, a través del Creba o de Promeco. Com a territori també hem de donar suport a infraestructures com el Corredor Mediterrani o l’eix que va al País Basc, on hi ha moltes oportunitats. Cal donar suport a l’agricultura també per evitar la despoblació.