Una sentència estableix per primera vegada que els voltors “ataquen bestiar viu” a Lleida

“Els voltors ataquen bestiar viu.” Amb aquesta frase, la Justícia ha donat per primera vegada la raó a organitzacions agràries i ramaders en la disputa que mantenen des de fa més d’una dècada amb la Generalitat i entitats ecologistes. Aquesta afirmació forma part d’una sentència del jutjat contenciós administratiu de Lleida. la resolució, dictada el mes passat de setembre i actualment ferma, va obligar el departament de Territori a indemnitzar un ramader per la mort d’una euga i del seu poltre nounat per ferides infligides per aquestes aus. El text fixa la quantitat a pagar en 7.860 euros i condemna en costes la conselleria amb 500 euros més.

La sentència assenyala que, durant el judici, Territori “es va limitar a al·legar que els voltors no ataquen animals vius”. La conselleria va confirmar que no ha recorregut aquesta decisió judicial, encara que va insistir que aquesta espècie és “carronyaire i no depredadora”.

Tanmateix, fins i tot la posició de la Generalitat sobre aquesta qüestió ha variat amb el pas dels anys. Al llarg d’una dècada, ha passat d’afirmar de forma taxativa que els voltors s’alimenten “únicament i exclusivament de cadàvers”, a reconèixer que “ajuden a morir” animals “moribunds o que moriran ben aviat”.

Aquesta afirmació figura en un pla que el Govern va posar en marxa el 2015 per “millorar la gestió” d’aquesta espècie. També s’hi admet per primera vegada la possibilitat de “presumptes atacs” a femelles i a les cries durant el part.

Aquestes van ser, precisament, les circumstàncies de la mort de l’euga i el poltre objecte de litigi a Escós (Soriguera) el 2017. El tribunal considera provat que els voltors els van infligir ferides mortals mentre encara eren vius, basant-se en testimonis i en informes veterinaris. El ramader va recórrer als tribunals després que la conselleria negués l’atac i rebutgés indemnitzar-lo. Aquesta és una situació freqüent i objecte de polèmica des de fa anys: davant d’un cadàver devorat pels voltors, pot resultar difícil establir si les aus van matar l’animal o bé es van alimentar d’un ja mort. Com a conseqüència, la Generalitat rebutja pagar compensacions quan no aprecia proves d’un atac, mentre que els ramaders creuen que els casos reconeguts són molts menys que els reals.

En els últims anys, fotografies i vídeos han contribuït a determinar que els voltors sí que s’alimenten d’animals mentre encara són vius, especialment de femelles i les seues cries després del part.

Així mateix, aquests successos poden deixar evidències que permeten certificar atacs. A Aran, tècnics del Conselh Generau ho han fet en ocasions basant-se en les taques de sang a terra: si adopten la forma d’escatxics, és perquè el cor de l’animal encara bategava quan li van infligir la ferida.

Des de negar els atacs de forma taxativa fins a arribar a admetre’ls

En una resposta parlamentària de l’any 2004, el llavors conseller de Medi Ambient, Salvador Milà (ICV-EUiA), assegurava que l’alimentació dels voltors “es basa únicament i exclusivament en cadàvers” i que no hi havia “casos que demostrin que matin animals de la mida d’una ovella o superior”. Va negar així les primeres denúncies d’atacs al Pirineu i va afirmar que, en els casos d’eugues i vaques mortes al costat de les seues cries, es devia a “complicacions en el part”. Més d’una dècada després, el 2015, els casos denunciats superaven ja els 450, segons dades del pla de gestió d’aquesta espècie, encara que només el dos per cent es van reconèixer com a atacs a bestiar viu. Una publicació del departament d’Agricultura aquell mateix any afirmava que “els casos més coneguts d’atacs són en el moment del part” i recomanava als ramaders “no deixar les femelles soles si hi ha voltors als voltants”.