La mort de cinc bombers lleidatans a Horta de Sant Joan, sense judici deu anys després

Diumenge que ve es compliran deu anys de la mort de cinc bombers lleidatans a Horta de Sant Joan i el cas encara no ha arribat a judici. Els dos piròmans confessos, Lorenzo Forner i Juan Antonio Paz, no s’asseuran al banc dels acusats de l’Audiència de Tarragona fins com a mínim l’any que ve, segons han apuntat fonts judicials. La raó és la complicada instrucció del cas, en bona part a causa de la defensa dels dos piròmans, que ha presentat molts recursos per allargar-la.

L’únic supervivent explica que ara es té clar que no s’ha d’assumir segons quins riscos

La jugada li pot sortir redona a aquesta part perquè té la intenció de demanar una important reducció de la pena quan se celebri el judici i al·legui, precisament, la dilació en la instrucció. Una dilació que ha provocat ella mateixa, i que pot comportar fins a catorze anys menys en la condemna. La Fiscalia demana dinou anys de presó per cinc delictes d’homicidi i un altre de lesions per imprudència, juntament amb un altre d’incendi forestal. El cas es podria saldar amb una condemna de només cinc anys per conformitat si es redueix la pena en dos graus a causa de la dilació judicial.

Com ja va avançar aquest diari, fonts judicials consideren que la instrucció es demorarà molt encara perquè el Tribunal Suprem va ordenar que el cas l’ha de jutjar un tribunal popular i no un de professional, cosa que comporta que s’han de tramitar de nou totes les diligències en un jutjat petit com el de Gandesa, que té molt pocs mitjans per portar a terme un treball ingent com el que li cau al damunt.

Pallàs: “La responsabilitat no recau només en el bomber a peu de foc”

L’únic bomber dels Graf de Lleida que va sobreviure a l’atrapament mortal de l’incendi d’Horta, Josep Pallàs, de la Pobla de Segur, creu que aquella tragèdia ha servit al cos per aprendre lliçons en l’extinció de grans focs al bosc, però també considera que encara falta més conscienciació social i política per intentar evitar els grans incendis.

Dos de les principals lliçons que n’han extret deu anys després d’aquelles morts són que els bombers no ho poden salvar tot quan un gran foc és descontrolat i també que el màxim responsable de l’operatiu, Delta Zero, ja no té tanta responsabilitat, sinó que aquestes responsabilitats estan més compartides. Ara s’actua amb una “estratègia més planificada” i els Graf a peu de foc ja no actuen de forma tan autònoma.

En una entrevista a l’agència ACN gairebé deu anys després dels fets, Pallàs explica que abans els Graf que actuaven davant de les flames tenien molta més responsabilitat. “Ara les responsabilitats queden més repartides, no tot depèn de Delta Zero, que havia d’afrontar molts dubtes, preguntes i responsabilitat; ara la cosa és més delegada, oberta i repartida, i no recau només la responsabilitat en el bomber que està a primera línia de foc”, detalla. “S’aborden més els incendis no només amb una maniobra concreta –de Graf– sinó amb una tàctica i estratègia més planificada”, afegeix aquest bomber.

LES VÍCTIMES Morts Els bombers ramon espinet, Jaume arpa, Pau costa, Jordi moré i David Duaigües, tots ells membres del grup d’actuacions Forestals (graf) de lleida, van morir el 21 de juliol del 2009 en l’infern en què es va convertir l’incendi d’Horta de sant Joan, a la terra alta, en el qual estaven treballant. Supervivent Amb ells anava Josep Pallàs, de la Pobla de segur i també membre del graf de lleida, que va resultar greument ferit i va ser l’únic del grup que es va salvar. Atrapats Les víctimes estaven perimetrant l’incendi per portar una línia d’aigua. De sobte, el foc es va reprendre en cinc punts i els va atrapar.