Ricard Expósito: «El foc d'Horta hauria pogut ser pitjor, no estàvem descoordinats»

Ricard Expósito té l’incendi d’Horta de Sant Joan gravat a la memòria. Actual cap dels Bombers de les Terres de l’Ebre, el 21 de juliol del 2010 era el coordinador de les unitats d’elit GRAF a Horta. També va comparèixer en el Parlament durant la comissió d’investigació. La seua imatge cremant un llumí (vegeu la foto que acompanya aquesta entrevista) va tenir una gran repercussió mediàtica. Per què va fer allò del llumí?

Per demostrar que en situacions d’emergència s’han de prendre decisions en el temps que tarda a cremar-se un llumí. Es va fer una utilització política d’aquesta comissió, que no va tenir com a objectiu millorar la situació del cos sinó que van provocar un incendi polític i mediàtic.

Al llarg d’aquests anys ha quedat el dubte que no es van fer les coses bé. Va haver-hi descoordinació i què és el que realment va passar?

De descoordinació no n’hi va haver i es van dir veritables mentides. Va ser una desgràcia que hauria pogut ser més gran. Les condicions meteorològiques van canviar de sobte, va entrar el vent [garbinada], van pujar les temperatures i el foc va retrocedir en zones parcialment cremades, com la que ocupaven els bombers que van morir. Hi havia 128 bombers a la zona en aquell moment que van entrar en situació de risc extrem.

El d’Horta de Sant Joan va suposar un abans i un després en l’extinció d’incendis forestals. Què és el que ha canviat?

La màxima prioritat sempre ha estat salvaguardar les persones. No només han evolucionat les tècniques d’extinció sinó també el tipus d’incendis. Parlem d’incendis de sisena generació. Així, per exemple, els de primera generació eren aquells que el mateix agricultor podia apagar. Ara estem parlant de focs que en un parell d’hores calcinen 1.500 hectàrees com el d’aquest estiu. Avancen a una velocitat d’uns sis quilòmetres per hora, no hi ha capacitat d’extinció encara que s’ataqui el foc directament. Hi ha hagut un canvi d’estratègia, es tracta de crear i prioritzar una zona de seguretat davant de l’incendi.

És a dir, preveure com pot evolucionar?

Sí, si intentes anar a tot arreu on està cremant, al final no arribes enlloc. És necessari assegurar el perímetre i prioritzar la seguretat, com tallar carreteres, encara que hagis de sacrificar hectàrees. Costa d’entendre però és així.

Per aquest motiu es parlava que el de la Ribera d’Ebre i Ponent podia calcinar fins a 20.000 hectàrees?

Exacte. Vam haver de prioritzar un flanc per evitar que es dirigís al Montsant.

Aquests són focs forestals més perillosos?

Sí. És una carrera de doble velocitat. Actualment hi ha molta més vegetació, per la qual cosa hi ha més combustible, i el canvi climàtic, amb més temperatura i menys pluges. Quan la vegetació crema, crema amb més intensitat.

Posi’n un exemple.

Té una major capacitat de saltar. En aquest últim incendi, una bola de foc va saltar a un quilòmetre de distància. Se t’escapa de les mans.

Es queixen del material actual.

Som dels cossos més preparats però tenim gran part del material vell i obsolet. El primer dia de l’incendi de la comarca de la Ribera d’Ebre es van avariar tres dels vehicles, un dels quals va ser la segona dotació activada.