Condemnen per agressió els acusats de la violació de Vielha i eleven la pena a 12 anys

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat a dotze anys de presó Marco Antonio Zárate Salas i Jhonny Rosa Davallo, oncle i nebot, per la doble violació a una jove de 21 anys l’agost del 2017 a Vielha. El tribunal triplica la pena de quatre anys i mig que va imposar l’Audiència de Lleida al considerar-los responsables d’un delicte continuat d’agressió sexual, ja que “la víctima va ser manejada com un ninot segons l’antull dels agressors i va ser sotmesa a actes sexuals contra la seua expressa voluntat”. L’Audiència de Lleida va declarar el novembre de l’any passat els dos acusats autors d’un delicte d’abusos però no d’agressió, com demanava la Fiscalia, al considerar que aquests no van arribar a fer servir “mitjans violents o intimidatoris per vèncer la voluntat de la víctima”, sinó que es van aprofitar del seu caràcter vulnerable i que havia ingerit alcohol i ansiolítics.

La Fiscalia, que al principi del procés judicial demanava quinze anys de presó, va recórrer la condemna al TSJC al·legant que la van violar i la van intimidar conscientment, per la qual cosa la jove va quedar pràcticament paralitzada i no va poder més que manifestar la seua negativa davant dels actes sexuals. La sala ha estimat parcialment el recurs i ha modificat el temps de condemna, encara que ha mantingut la resta de mesures com la prohibició d’atansar-se a la víctima durant sis anys i la imposició de cinc anys de llibertat vigilada quan surtin de la presó. Així mateix, el TSJC desestima el recurs interposat per la defensa dels dos acusats, representada per Agustín Martínez Becerra, l’advocat de La Manada, que sol·licitava l’absolució a l’entendre que les relacions van ser consentides i que la declaració de la presumpta víctima tenia contradiccions i imprecisions.

En aquest sentit, la sala conclou que en una actuació conjunta en una violació sempre hi ha una intimidació que, malgrat que no estigui relacionada amb la força, sí que ho està “amb tots aquells mecanismes, conductes, actituds, gestos o paraules idonis per produir una coacció psicològica en la persona sobre la qual s’exerceix”. La sentència no és ferma i pot ser recorreguda davant del Tribunal Suprem.

Apliquen el criteri del Suprem amb la sentència de La Manada La sentència contra la violació grupal de Vielha és la primera aplicació a Catalunya de la recent jurisprudència del Tribunal Suprem en el cas de La Manada. L’alt tribunal va considerar els cinc acusats responsables d’un delicte d’agressió sexual continuada amb agreujant de tracte vexatori contra una jove de divuit anys als Sanfermines del 2016 i no d’abús sexual, com havien dictaminat dos tribunals anteriors. La sala va elevar la pena de nou a quinze anys al considerar que el relat dels fets descrivia un “autèntic escenari intimidatori, en el qual la víctima en cap moment va consentir els actes sexuals que van portar a terme els acusats”. A banda de la pena de presó, el tribunal els va prohibir atansar-se a la víctima durant vint anys i els va imposar pagar un total de 100.000 euros.