Investiguen l'espoli de diners pel franquisme en 21 municipis de la demarcació de Lleida

Una investigació ha trobat documents o indicis de 21 ajuntaments de Lleida (97 a Catalunya) que el 1939 haurien confiscat diners a veïns per ordre de Franco al tractar-se de moneda emesa “per l’enemic”, és a dir, pel govern de la Segona República després de l’alçament del 1936. Això donaria peu a la reclamació dels diners.

El 27 d’agost del 1938, encara durant la Guerra Civil, Franco va firmar un decret en què s’obligava qualsevol ciutadà que tingués diners emesos per la II República després de l’alçament del 18 de juliol que va donar origen a la contesa a entregar-lo al Banc d’Espanya al considerar-ho “paper moneda de l’enemic” i, per tant, “invàlida i il·legal”, assenyala l’historiador Narcís Castells. I havia de fer-ho sense cap contrapartida, a risc de ser jutjat per contraban.

Tanmateix, als municipis on per mida no hi havia sucursal bancària havien de ser els mateixos ajuntaments els que requisessin la moneda roja per treure-la de la circulació. Més de vuitanta anys després, una investigació ha posat al descobert indicis d’aquests espolis que s’haurien dut a terme almenys en 97 poblacions de Catalunya, vint-i-una de Lleida. I podrien ser més. Ara per ara, s’han trobat pistes en 11 de la Noguera, 4 de la Segarra, 3 de l’Urgell, 2 del Pla d’Urgell i un de la Cerdanya.

El franquisme va obligar a confiscar la moneda de la República emesa durant la Guerra Civil per il·legal

Entre aquests hi ha els ajuntaments de Vallfogona de Balaguer i de Torrelameu (entre els 11 de la Noguera), els alcaldes dels quals van avançar ahir que han començat a obtenir dades per estudiar si hi ha possibilitats de reclamar els diners espoliats.

Primera reclamació

Narcís Castells explica que de moment només l’ajuntament de Sant Julià de Ramis (Girona) ha tramitat una reclamació patrimonial a l’Estat espanyol per a la devolució de 818.684 pessetes. Aquest tràmit espera resposta del Consell de Ministres i, si és contrària a la reclamació, es presentarà una demanda contenciosa davant del Tribunal Suprem.

El cas, que porta un bufet de Girona, podria acabar al Tribunal d’Estrasburg, com ho han fet les reclamacions de particulars.

Un informe xifra en 13,91 euros el valor d’una pesseta el 1939

L’historiador Narcís Castells va explicar ahir que un dictamen encarregat pel bufet d’advocats que porta el cas de Sant Julià de Ramis (i diversos particulars), Delso Quintana, va concloure que el valor d’una pesseta el 1939 equivaldria avui a 13,91 euros. Les investigacions de Castells l’han portat a trobar indicis d’espoli en 21 municipis de Lleida, 32 de Girona, 29 de Tarragona i 15 de Barcelona. A Lleida són: Alòs de Balaguer; Biosca; Cubells; Foradada; Guissona; Ivars de Noguera; la Sentiu de Sió; Lloberola (Biosca); Maldà; Mollerussa; Montgai; Oliola; Penelles; Puigverd d’Agramunt; Sant Pere dels Arquells (Ribera d’Ondara); Tàrrega; Torrelameu; Vallfogona de Balaguer, Vilanova de Bellpuig, Vilanova de Meià i Villec-Estana (Montellà i Martinet). Per a les reclamacions, els afectats hauran de comptar amb el justificant del Banc d’Espanya, molts, en arxius municipals.

Vallfogona de Balaguer i Torrelameu ja recullen dades

Els ajuntaments de Vallfogona de Balaguer i Torrelameu seran amb tota probabilitat els primers de Lleida a recollir informació sobre els diners que van ser confiscats pel règim franquista a través de la retirada de la moneda republicana efectuada a partir del decret del 1938. A Vallfogona, l’alcalde, Xavier Castellana, va dir que ahir mateix es van citar a buscar la documentació a partir del setembre, mentre que el de Torrelameu, Carles Comes, va explicar que estan analitzant la situació. Els diners confiscats fa vuitanta anys són la moneda republicana emesa des del 18 de juliol del 1936 fins al final de la Guerra Civil i el seu espoli va poder deixar en la misèria les famílies afectades. La investigació sobre la retirada de moneda de l’enemic pot acabar en aquests casos en una reclamació formal davant de l’Estat, com la ja iniciada a Sant Julià de Ramis. Aquests diners eren retirats sense contraprestació al considerar-se il·legal però sí que s’entregava amb un justificant, que ara s’hauria de recuperar si es pretén tirar endavant les reclamacions.

Baltasar Garzón porta un centenar de reclamacions particulars El despatx d’advocats de l’exjutge Baltasar Garzón, Ilocad, ha portat aquest any davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans a Estrasburg un centenar de demandes de reclamació de diners confiscats el 1938 per Franco procedents de la moneda posada en circulació pel govern de la Segona República després de l’alçament del 18 de juliol del 1936. Les demandes han arribat a Estrasburg després de passar per l’anàlisi del Consell de Ministres i del Tribunal Suprem, l’any passat. L’alt tribunal les va rebutjar a l’estar fora de termini. Ara, a les demandes particulars comencen a arribar les públiques, d’ajuntaments que haurien actuat com a confiscadores per ordre del dictador.