MUNICIPIS URBANISME
Mollerussa: el ressorgir del centre
La capital del Pla renova la cara més visible per competir a nivell comercial || Una zona reivindicada pels veïns al llarg de la història com a punt neuràlgic del teixit social
Mollerussa compta des de principis d’any amb un centre renovat, una reforma urbanística que ha inclòs principalment les places Manuel Bertrand, Major, Pla d’Urgell i de l’Ajuntament, i ha inclòs no només millorar-ne l’aspecte sinó també fer-lo per a vianants, amb un objectiu competitiu i transversal que permetés potenciar l’espai com a zona comercial i ser punt de trobada social com a seu d’activitats. Un projecte ambiciós amb un cost final que va arribar fins als 2,6 milions d’euros. No són simples obres en una plaça qualsevol, sinó la reforma del cor de Mollerussa, la seua imatge i un dels punts de referència destacats. I la ciutat n’és conscient, des de sempre. Un exemple clar va ser el moviment veïnal
Volem Plaça, que va sorgir el 1974 i que va tenir com a principal missió aconseguir enderrocar tres antigues cases que hi havia a la zona que ocupa actualment la plaça de l’Ajuntament. L’objectiu: que el municipi tingués una plaça gran que es convertís en el punt neuràlgic, amb les aspiracions d’una Mollerussa moderna i amb perspectives de futur, tal com s’exposa a l’estudi Mollerussa tots a una: plaça de l’Ajuntament fet per Ton Solé i Esteve Mestres, de Mascançà. Va ser decisiva l’actuació d’un gran nombre de veïns que es reunien, sense ànim de lucre, els dimecres per compartir idees i projectes que van tenir repercussió social, artística i cultural i va ser punt de partida de l’associacionisme local.
Emulant aquesta trobada, el consistori va organitzar una consulta popular per decidir la nova configuració del centre actual. I és que la capital del Pla va nàixer bàsicament en aquesta zona. El 1880, la plaça Manuel Bertand era coneguda com la del Pou. Precisament, les obres de reforma van poder descobrir el clot i que ara es pot admirar, a través d’uns vidres que el recobreixen.
En aquella època, la ciutat s’agrupava sota una església del segle XVII, situada a la zona que ocupa actualment el consistori i enderrocada durant la Guerra Civil. Al seu costat hi havia la Casa Forta, que, entre altres funcions, va allotjar el consistori fins a l’any 1950, quan es va enderrocar per construir el nou temple de Sant Jaume i l’alineació de l’N-II al seu pas per la ciutat, una via que en el futur s’haurà de convertir en un passeig comercial i de pas, tal com preveu el projecte de reforma del centre votat pels veïns.