El front contra l'ós travessa la frontera i reuneix gairebé un miler de ramaders

Els diferents col·lectius de ramaders del Pirineu que s’oposen a la reintroducció de l’ós als dos costats de la frontera es van unir ahir en una gran manifestació a la localitat oscenca d’Aïnsa. La mobilització va exigir retirar tots els exemplars d’aquesta espècie i va reunir prop d’un miler de catalans, aragonesos, bascos, navarresos i francesos.

Prop d’un miler de ramaders del Pirineu es van manifestar ahir a Aïnsa (Osca) per protestar pels atacs a ramats del llop i l’ós. Convocats per mig centenar de sindicats i organitzacions agràries, manifestants arribats de Lleida, Aragó, Euskadi, Navarra i França van reclamar la retirada d’aquests depredadors a tota la serralada, al considerar-los incompatibles amb la ramaderia extensiva. Aquesta mobilització conjunta, que va reunir participants dels dos costats de la frontera, va arribar després de mesos en què ha anat en augment la tensió per predacions al bestiar, en especial les protagonitzades pels últims óssos alliberats a la serralada: el mascle Goiat, per part de la Generalitat el 2016; i les femelles Sorita i Claverina, per part de França la tardor passada.

Els manifestants van marxar per la localitat oscenca fent sonar esquellots, amb una pancarta en la qual podia llegir-se en castellà i francès: “Per la defensa dels nostres pobles i de la ramaderia extensiva.” Darrere, cartells i samarretes exhibien llegendes com “per què óssos eslovens al Pirineu” i “llops no i óssos tampoc”.

Els organitzadors van reivindicar el valor de la ramaderia extensiva, sense la qual “les muntanyes serien selves i els pobles es moririen”. Així mateix, van qualificar de “fracàs” la reintroducció de l’ós, perquè “pretenia mostrar que la convivència amb l’ós és possible i no ho és”. També hi va assistir el president de la Diputació d’Osca, Miguel Gracia, que va expressar el seu suport a la mobilització i va assenyalar que “l’ós és una espècie protegida, però no està en perill d’extinció a Europa”.

Per la seua part, el síndic d’Aran, Francés Boya, considera “comprensible” la reivindicació dels ramaders encara que va assenyalar la dificultat de retirar els óssos. “Aquesta mobilització ha de conscienciar l’administració sobre la necessitat de cuidar el món rural, donar suport a la ramaderia extensiva i revisar la gestió de la fauna salvatge.”

Les tensions pels atacs de l’ós s’han traduït també en conflictes entre administracions i territoris. Així, hi ha hagut queixes a Astúries per predacions de les femelles alliberades pel Govern francès, mentre que el Govern d’Aragó reclama a la Generalitat que retiri Goiat. Per la seua part, entitats ecologistes espanyoles i franceses van respondre a la manifestació a Aïnsa amb un comunicat conjunt en el qual defensen que “la convivència amb l’ós és possible” i afirmen “no es pot acusar de tots els mals” aquesta espècie mentre l’èxode rural i altres problemes perjudiquen la ramaderia extensiva.

Mig centenar d’exemplars i població en ascens El nombre d’óssos albirats al llarg del 2018 al Pirineu ascendeix a 43, encara que la població d’aquesta espècie a la serralada supera probablement els cinquanta exemplars. Aquesta estimació no inclou els cadells nascuts aquest any, encara per determinar. La població d’aquesta espècie va en ascens i s’espera que augmenti amb la reintroducció de les femelles Claverina i Sorita, que hauran de facilitar la repoblació del sector occidental de la serralada, on fins l’any passat tan sols hi havia mascles.