Renaix el conflicte de Tor: el Palanca, vetat al nínxol familiar quan es mori

Els nebots del veí de Tor Jordi Riba Segalàs, El Palanca, han presentat un escrit a l’ajuntament en què neguen el permís perquè sigui enterrat al nínxol familiar quan mori. L’insòlit escrit reobre el conflicte en aquest poble novel·lesc, que ha viscut tres assassinats. Un persona propera a El Palanca va qualificar ahir de “vergonyós” aquest veto.

Els nebots de Jordi Riba Segalàs, el veí de Tor conegut com El Palanca, han presentat un insòlit escrit a l’ajuntament d’Alins, municipi del qual és nucli aquest petit poble del Sobirà, en què manifesten “expressament” que no donen permís perquè sigui enterrat al nínxol familiar quan mori. El Palanca, d’edat avançada i amb un delicat estat de salut, ha mantingut històricament un enverinat conflicte amb altres famílies d’aquest poble de tretze cases pels usos de la muntanya de Tor.

Ell ha defensat sempre els tradicionals (llenya i ramaderia) i els seus oponents han buscat l’explotació turística d’una muntanya de 4.800 hectàrees limítrofa amb Andorra. Aquest conflicte ha provocat tres assassinats (vegeu el desglossament inferior). A l’escrit presentat pels nebots d’El Palanca, al qual ha tingut accés aquest diari, aquests afirmen que el veto al nínxol familiar, que qualifiquen com una “ferma decisió”, només podria ser revocat si Jordi Riba reconegués “per escrit lliurat a aquest mateix ajuntament tot el mal i el dolor que directament o indirectament ha causat a la família volent-se apropiar indegudament i per la força del patrimoni de Casa Gallart d’Alins”, expressés “el seu penediment” i firmés un document “en el qual es fes menció expressa que ni ell ni els seus hereus no molestaran mai més els fills i hereus legals de Lluís Riba”, germà d’El Palanca.

L’anterior alcalde d’Alins va intentar convèncer un dels nebots perquè canviés d’opinió

Una persona propera a Jordi Riba va qualificar ahir de “vergonyós” aquest escrit. Manel Pérez, alcalde d’Alins, va dir que desconeixia aquest text, que es va presentar el mes de març passat, quan ell encara no era primer edil.

Per la seua banda, Josep Maria Lladós, que era alcalde en aquell moment, va dir ahir que el consistori no va fer res en aquest sentit i va afegir que ell va parlar amb un nebot d’El Palanca per intentar convèncer-lo perquè canviés d’opinió.

Un poble amb tretze cases i tres crims

Tor, tretze cases i tres morts. Amb aquest títol el periodista lleidatà Carles Porta va publicar un llibre que repassa la sagnant història d’aquest petit poble del Sobirà a causa dels dominis de la muntanya del mateix nom, més de quatre mil hectàrees que han provocat una infinitat de litigis per la seua propietat i usos. Els veïns de Tor van formalitzar el 1896 una societat en la qual van acordar que la muntanya era de tots els que reunissin els requisits de ser cap de família, residir tot l’any a Tor (cosa gens fàcil: l’hivern és molt dur en aquest poble, situat a més de 1.500 metres d’altura) i tenir propietats al municipi.

Montané va ser assassinat al ser declarat amo de la muntanya.

El poble va viure en la immediata postguerra un dur enfrontament de maquis i guàrdies civils que va provocar estralls. Després, als anys seixanta, alguns veïns, encapçalats per Josep Montané, van voler donar usos turístics a la muntanya, mentre que altres, encapçalats per El Palanca, volien mantenir-hi els usos tradicionals (llenya i bestiar). Montané va contactar amb un empresari andorrà, Rubén Castañer, per construir-hi una estació d’esquí. El 3 de juliol del 1980, dos treballadors d’El Palanca van ser assassinats. El 1995 un jutge de Tremp va dir que Montané era l’únic veí de Tor que s’estava tot l’any al poble, de manera que va decidir que la muntanya era seua. Al cap de sis mesos va aparèixer assassinat a casa seua. Per aquest crim van ser empresonats i posteriorment absolts Marli Pinto i Josep Mont, dos veïns de la Seu avui morts. Després el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dir que la muntanya era dels hereus de la societat de copropietaris del 1896. Aquesta negra història fascina els lectors. Del llibre de Porta, se n’han venut 50.000 exemplars.