Recta final per al túnel de Tres Ponts, que haurà d'entrar en servei a finals del 2020

Les obres del túnel de Tres Ponts van entrar ahir a la recta final amb la trobada de les dos boques perforades de forma simultània des de finals del 2017. L’acte de la calada, una tradició en aquest tipus d’obres, va iniciar el compte enrere per inaugurar-la a finals del 2020. Aquest pas subterrani evitarà el pas de vehicles per un tram de tres quilòmetres de revolts pronunciats i risc de despreniments a la C-14 entre Organyà i Montant de Tost. És l’actuació més important que s’està portant a terme a la xarxa viària lleidatana, amb un pressupost de 35,4 milions.

Una vegada perforada la galeria principal, d’1,3 quilòmetres de longitud, els treballs prosseguiran amb la construcció de les vies d’evacuació en cas d’emergència. Així mateix, es duran a terme les obres previstes a la calçada al nord i al sud del túnel per dotar-la d’un ample de deu metres. Això exigirà construir alguns trams de cornisa i eixamplar un petit túnel de la zona.

Aquesta és la inversió en curs més gran a la xarxa viària de Lleida, amb un pressupost de 35,4 milions

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va destacar el valor d’aquesta obra per “vertebrar i cohesionar el territori” millorant la seguretat d’aquest tram de la C-14, amb un trànsit de 6.800 vehicles que ara travessen cada dia el congost de Tres Ponts. Va destacar que el túnel obrirà la porta que l’Alt Urgell rebi més visitants i va avançar que, a l’octubre, esperen adjudicar millores per valor de 3,7 milions a la C-462 entre Adraén i l’encreuament d’Ortedó.

La construcció del túnel va arribar després de la mobilització de l’Alt Urgell per reclamar seguretat arran dels freqüents despreniments de roques sobre la calçada a la C-14 entre Organyà i Montant de Tost. Abans d’iniciar la perforació del pas subterrani, la Generalitat va instal·lar xarxes antiallaus al pendent al costat de l’actual carretera. L’alcalde d’Organyà, Celestí Vilà, va recordar que abans d’aquestes actuacions “contínuament queien roques” al tram actual de la C-14. Tant ell com el primer edil de Fígols i Alinyà, Ignasi Finestres, van destacar la millora en la seguretat que suposarà el nou túnel.

D’altra banda, el conseller va anunciar que Territori destinarà 150.000 euros a ajuts per desplegar plans d’usos en pantans de les conques internes de Catalunya. Això inclou embassaments del Solsonès com els de Sant Ponç i la Llosa del Cavall. Calvet va visitar aquest últim a la tarda i va saltar des de la plataforma de bungee.

Entre les dos vies de titularitat estatal, la sinistralitat ha descendit al voltant d’un 19 per cent.

La sinistralitat a l’N-240 baixa un 57% des de la desviació obligatòria Els accidents mortals o amb ferits greus al tram de la carretera nacional N-240 que va des de Montblanc fins a les Borges Blanques s’han vist reduïts en un 57 per cent aquest últim any, coincidint amb la implantació de la normativa que prohibeix als vehicles pesants que no tinguin com a destinació cap zona entre aquestes dos localitats circular per la carretera nacional. Així es desprèn de les dades que el Servei Català de Trànsit (SCT) va recopilar fins al passat dia 23 d’agost. Pel que fa al mateix tram a l’autopista AP-2, la sinistralitat ha crescut coincidint amb l’augment del trànsit pesant procedent de la carretera nacional, si bé el SCT no va facilitar el detall dels sinistres a l’autopista.