TRIBUNALS HABITATGE
Fan fora una pensionista del seu pis per una subhasta de fa 35 anys
Les filles intenten impedir-ho al jutjat demanant que se’n reconegui la propietat || Hi viu des del 1971 i l’amo és un grup que el va adquirir per 6.010 euros
Mari Valle i Mari Luz Moreno, ahir a les portes dels jutjats de Lleida.
La família Moreno Castillo ha iniciat una batalla judicial per evitar que facin fora la seua mare, de 73 anys i incapacitada, del pis de Balàfia en què viu des de l’any 1971. El 2017 van descobrir que el pis havia estat subhastat l’any 1984, havia passat per diferents propietaris i que el 2017 l’havia adquirit un grup inversor per tan sols 6.010 euros. “Els actuals propietaris exigeixen a la meua mare que si vol mantenir l’habitatge pagui un lloguer d’entre 300 i 350 euros mensuals quan cobra una pensió no contributiva d’uns 400 euros”, segons van explicar a les portes del jutjat Mari Luz i Mari Valle, dos de les filles de la dona, que van rebre el suport de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) a Lleida.
L’objectiu és recuperar l’habitatge per usucapió (adquirir una propietat per la seua possessió pacífica durant un llarg període de temps) o per retracte (adquisició preferent pel mateix preu). Ahir es va celebrar la vista al jutjat de primera instància número 7 de Lleida.
“En gairebé quaranta anys ningú, fins ara, havia reclamat la propietat”, afirmen les afectades
Mari Luz, que és la representant legal de l’afectada, va explicar que “els meus pares van anar a viure al pis l’any 1971 i, quan es van separar, el meu pare va quedar com a propietari, encara que ella s’hi va quedar amb els seus cinc fills, tots menors. Sempre havíem pensat que el pis continuava sent d’ell però l’any 2017 vam saber que el va perdre per impagament i el BBVA el va subhastar el 1984. L’immoble va anar canviant de propietaris però, en gairebé quaranta anys, ningú, fins ara, l’havia reclamat”. També va afegir que “la meua mare sempre ha pagat la llum, la resta de subministraments i la comunitat de veïns. Com havíem de sospitar que no era nostre?”.
Després del judici, les afectades es van mostrar decebudes, encara que van afirmar que “lluitarem fins al final. Seria una injustícia que la meua mare es quedés al carrer després de perdre un pis en què viu des de l’any 1971”.
