Acord per fer un nou estudi de millora de l'N-230 a l'Aran
Inclou el traçat des de la boca nord del Túnel de Vielha fins a la frontera francesa
Acord per fer un nou estudi de millora de l'N-230 a l'Aran
El Conselh Generau d'Aran ha assegurat aquest dijous que el Ministeri de Foment ha acordat amb el síndic d'Aran, Francés Boia, la desestimació de l'estudi informatiu de condicionament de la carretera N-230 i es compromet a iniciar un de nou consensuat amb el territori. El síndic d'Aran es va reunir aquest dimarts a Madrid amb el director general de Carreteres de l'Estat, Javier Herrero, per tractar sobre el condicionament i seguretat de l'N-230, en la qual el Ministeri de Foment es va comprometre a iniciar un nou estudi corresponent a la fase prèvia a la redacció del projecte de la via, ha informat aquest dijous el Conselh Generau d'Aran en un comunicat.
Boya ha mostrat la seva "satisfacció per l'oportunitat que suposa començar, amb la màxima celeritat, aquests estudis previs i poder treballar en la definició del traçat". El síndic ha puntualitzat que el Conselh Generau realitzarà un seguiment exhaustiu d'aquest procés i col·laborarà amb el Ministeri en els estudis ambientals i paisatgístics. "Ens reunirem en pròximes dates amb el cap de la demarcació de Carreteres de l'Estat a Catalunya, Luis Bonet, per posar-nos a disposició de l'equip redactor," ha avançat.
El Conselh assenyala que la decisió implica, tal com van reclamar els ajuntaments aranesos, el Conselh Generau, la Diputació de Lleida i la Generalitat en les al·legacions presentades a l'anterior proposta del Ministeri, estudiar integralment tot el traçat des de la boca nord del Túnel de Vielha fins a la frontera francesa.
L'increment del trànsit pesat i la precarietat d'alguns trams exigeix una actuació que garanteixi la seguretat i unes millors condicions per als usuaris d'aquesta via, així com la seguretat en les poblacions afectades pel traçat.
El Ministeri de Foment va aprovar ja provisionalment un estudi informatiu que va ser sotmès a informació pública i davant del qual el Conselh Generau d'Aran, la Generalitat, la Diputació de Lleida i els ajuntaments aranesos van presentar al·legacions conjuntes en considerar que les opcions de traçat no eren les més adequades, no s'ajustaven a les necessitats del territori i no es minimitzaven prou els impactes paisatgístics i socioeconòmics d'un territori com la Val d'Aran.
