La Generalitat confirma que l'alosa becuda ha tornat a la timoneda d'Alfés

De tan difícil de veure es va arribar a creure que no existia i, finalment, el 2007 es va donar per extingida, però l’alosa becuda ha tornat a la timoneda d’Alfés. El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CCTFC) ha elaborat un cens per encàrrec del departament de Territori de la Generalitat que constata la presència d’almenys set mascles. “No hem pogut aconseguir una documentació gràfica, però sí que hem aconseguit gravar els seus cants”, explica David Giralt, del CCTFC, la qual cosa confirmaria la presència d’una petita colònia a la timoneda. El 2016, com ja va publicar SEGRE, es va documentar el retorn d’aquesta espècie. “Però fins que no s’ha fet un seguiment de com a mínim dos anys no es pot assegurar que hi hagi una població estable”. Ja el 2016 l’entitat SEO Birdlife es va mostrar prudent perquè la presència d’aquest mixó podia ser “ocasional”. Ara les coses canvien. Després de tres anys de seguiment, des de Territori i Sostenibilitat es confirma la presència de la colònia, si bé no hi ha dades sobre reproducció. Podria tractar-se d’exemplars procedents d’Aragó, de timonedes situades a uns 40 quilòmetres. Els experts de la Generalitat es mostren “moderadament optimistes”, ja que encara que es tracta d’una “bona notícia”, la colònia és molt petita per garantir la pervivència d’aquesta espècie “a llarg termini”. En aquest sentit, David Giralt subratlla que es necessitarien “unes 200 o 300 hectàrees protegides per assegurar-ne la perdurabilitat”, la qual cosa no considera incompatible amb un turisme mediambiental “respectuós”.

En aquest sentit, David Guixé, del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal, subratlla que ornitòlegs de més de quaranta nacionalitats passen cada any per la timoneda, un hàbitat únic a Catalunya. “Hi ha petites timonedes al sud del Segrià i les Garrigues, però ni s’atansen a les cent hectàrees d’Alfés, ni són en un terreny pla, perquè els terrenys plans es conreen”. Paradoxalment, “l’aeròdrom va salvar el farigolar de convertir-se en una finca agrícola, però alhora, va condemnar l’alosa”, subratlla aquest expert en fauna.

“Quan mor una espècie, morim una mica tots”

L’artista del Brasil Walmor Correa durant el muntatge de l’exposició a l’IEI .

Quan Quim Bonastra i Glòria Jové, comissaris de l’exposició Apunts sobre la impossibilitat de la imatge del món, que s’inaugura demà a l’IEI, van contactar amb l’artista brasiler Walmor Correa, poc s’imaginaven que la seua aportació al projecte passaria per Alfés. “Em van explicar que durant molts anys hi va haver polèmica perquè es volia construir un aeroport en una zona en la qual vivia aquesta espècie, però com que ningú no l’havia vista es va arribar a dubtar que existís”. A Correa li va semblar una metàfora de la invisibilització que pateixen molts sectors de la societat. Aquest “arqueòleg de l’art”, com li agrada definir-se, va començar a estudiar l’alosa, que es va donar per extingida a Alfés el 2007. “Em va semblar molt trist. Quan mor una espècie morim una mica tots”. I en aquest procés d’investigació va contactar amb l’associació Trenca, que gestiona l’espai natural d’Alfés. “Vaig saber que s’havien gravat cants de mascle i que això significa que encara que no la vegem, l’alosa existeix. Com si amb el seu refilar ens fes notar que és aquí i que hem de preservar el seu hàbitat”. El treball de Correa podrà veure’s al costat de l’obra de Roc Domingo, que juga amb les escales en un espectacular autoretrat que ocupa tota la sala Montsuar; i Maite Villafranca, que fa cartografies del cos. El context, una col·lecció de mapes antics, alguns de l’arxiu de l’institut Màrius Torres, que conviden el públic a mirar el món amb ulls crítics, i fins i tot a fer-se una selfie en un pupitre amb el mapa d’Espanya darrere per emular les imatges escolars dels anys quaranta.

Un ocell que va determinar que l’aeroport se n’anés a Alguaire No destruir l’únic hàbitat natural de l’alosa becuda a Catalunya va ser un dels principals arguments mitjançant els quals el govern tripartit de la Generalitat va descartar el 2007 construir l’aeroport de Lleida a Alfés i es decantés per Alguaire. També va ser un factor decisiu perquè la justícia ordenés tancar l’aeròdrom d’Alfés el 2015. L’existència d’aquesta espècie, al costat de d’altres aus estèpiques, va fer que els secans d’Alfés fossin declarats zona d’especial protecció d’aus (zepa), cosa que va suposar limitar el reg del Segarra- Garrigues en aquest municipi a una dotació de suport. Aquestes polèmiques, unides al fet que es tracta d’una espècie ornitològica molt difícil d’aguaitar, van portar l’alcalde, Hilari Guiu, a arribar a qüestionar que aquest ocell hagi habitat mai a la timoneda. Actualment, l’ajuntament negocia amb la Generalitat la cessió de l’antic aeròdrom, que inclou l’hangar, el bar, el local social, l’aparcament, així com els voltants d’aquesta instal·lació pionera.