«Generar noves feines és el gran repte de les zones que viuen de la terra»

El Segrià és l’exemple més clar del creixement de les poblacions satèl·lit que són als voltants de la capital. Mentre Lleida ciutat guanya habitants, també ho fan els municipis que hi ha al voltant, amb un cens que augmenta per les persones que hi arriben atretes pels serveis i per tenir més tranquil·litat que a la capital de Ponent. Aquest és el cas de Torrefarrera (3.037 veïns més en dotze anys), Alpicat (2.818) o Rosselló (1.397).

Així mateix, municipis com Alcarràs (4.707), Alcoletge (1.801) o Almacelles (1.314) han crescut demogràficament a causa de les bones comunicacions, i han experimentat aquest últim un guany d’uns deu habitants al mes.

D’altra banda, poblacions del Segrià més allunyades de la capital i amb una economia que sempre ha depès principalment del sector primari han vist minvada la població alhora que l’envelliment ha anat creixent. És el cas de Llardecans, que ha perdut 190 habitants en els últims dotze anys, o Almatret, que ha passat de tenir 513 habitants censats el 1996 a 314 el 2018, de manera que ha perdut més de 200 veïns.

El motiu d’aquest fenomen és, segons l’alcalde d’Almatret, Jordi Tarragó, “la dificultat per crear nous llocs de treball i la desvaloració del sector primari”, fets que comporten que els joves emigrin a les ciutats per estudiar i tenir més oportunitats en un mercat laboral amb més oferta.

Davant d’aquesta situació Almatret es planteja alternatives de desenvolupament basant-se en el seu passat lligat a les energies, ja que en un passat s’explotaven mines de carbó a la zona i actualment hi ha un parc eòlic.

Per fer-ho s’impulsarà el Centre d’Interpretació de l’Energia, una iniciativa amb la qual esperen atreure escolars i visitants per dinamitzar la zona alhora que es crearien nous llocs de treball.