ESNOTICIA
L'èxode rural cap a capitals amenaça un centenar de pobles de Lleida
Més de la meitat de municipis de Ponent van perdre 7.500 habitants en dotze anys | Fins a 127 municipis de Lleida van perdre un total de 7.462 habitants entre el 1996 i el 2018. La despoblació, l’envelliment dels veïns i la migració als municipis més grans és un fenomen que afecta totes les comarques lleidatanes, des d’Aran fins a les Garrigues. En aquesta última, el 25% de la població té 65 anys o més.
L’èxode rural cap a capitals amenaça un centenar de pobles de Lleida
La despoblació és un dels principals reptes als quals s’enfronten les comarques de Lleida. En els últims dotze anys hi ha hagut un creixement global del cens a la demarcació, però és un augment enganyós que es deu a l’èxode rural cap a les capitals i principals municipis de Ponent i a la immigració, principalment, que és el que sosté el creixement demogràfic. De fet, 127 municipis de Lleida (el 57 per cent) van perdre 7.462 habitants entre els anys 1996 i 2018, segons dades de l’INE. Un exemple d’aquest fet és el Segrià, on Lleida ciutat va guanyar 25.821 habitants mentre que localitats com Almatret o Llardecans són de les que més veïns van perdre (202 i 190, respectivament).
En la mateixa línia, municipis pròxims a la capital com Alcarràs van experimentar un gran creixement amb 4.700 nous residents, i per la seua part Almacelles guanya uns 10 habitants al mes. Aquest augment és generalitzat al pla, on capitals com Mollerussa i Tàrrega van sumar uns 5.000 habitants cadascuna. Al seu torn, a la Segarra, el 70% de la població es concentra a Cervera i Guissona i la resta es reparteix en dinou municipis de forma descendent. Al Pirineu, el creixement de les capitals és inferior i, a excepció de Vielha i la Seu, les principals ciutats amb prou feines han guanyat un miler d’habitants. Per exemple, el Pont només n’ha sumat 49 i Tremp, 321. En el còmput global de la demarcació, Isona, Organyà, Cervià de les Garrigues i Almatret són els pobles que han perdut més de 200 veïns en aquests 12 anys.
Un altre dels reptes demogràfics és l’envelliment i més de seixanta municipis tenen només dos treballadors per cada pensionista. A les Garrigues i el Jussà, el 25 per cent dels veïns té 65 anys o més i en onze anys s’afegiran a aquesta llista l’Alt Urgell, la Ribagorça la Noguera i el Sobirà, segons assenyala l’Idescat.
En territoris com Aran, sectors com el turisme ajuden a mantenir una piràmide de població més jove. L’envelliment es deu a l’alta esperança de vida i la baixa xifra de naixements, ja que l’any passat només van nàixer a Lleida 3.474 nadons, el nombre més baix en disset anys, com ja va explicar SEGRE.
