Lleida té pobles amb només un habitant i nuclis en lluita per no acabar desapareixent

Les comarques del Pirineu estan plenes d’exemples de petits nuclis de població que lluiten per no desaparèixer. Per la seua banda, gairebé un centenar de pobles estan despoblats o en risc de perdre tots els veïns. El problema demogràfic s’agreuja si es té en compte que les mares del Pirineu són les que tenen el primer fill més tard de tot Europa. A més, l’envelliment d’aquestes comarques accentua la problemàtica i només sectors com el turisme ajuden a pal·liar la situació perquè atreuen treballadors més joves. Ossera (Vansa i Fórnols) tenia deu habitants repartits en sis cases a finals dels anys setanta.

El nucli va ressorgir amb l’arribada d’un grup d’artesans neorurals i ara els veïns tornen a témer pel seu futur. “L’únic jove que queda al poble és el meu fill, de 32 anys”, explica Suzette Böhringer. Jaume Rovira reivindica la millora de la carretera per animar més gent a instal·lar-s’hi a viure. Àngela Farràs, de 67 anys, reconeix que “si no fos perquè van arribar tots ells, jo ja estava a punt d’abandonar el poble cansada d’estar sola”. Joaquim Mas va arribar fa quatre anys per treballar a la Formatgeria Serrat Gros. “Em van dir que estava boig traslladant-me a viure en un poble de quinze veïns però estic encantat.”

El cas de Carmeniu (Montferrer i Castellbò) és diferent. Lourdes Faus, nascuda en aquest poble, es va quedar sola fa ja quinze anys però assegura que ja s’hi ha acostumat i que “no m’avorreixo perquè no tinc temps per fer-ho”. Explica que està “encantada” cuidant el seu ramat de cabres, els conills, les gallines i l’hort i “el tema de no tenir horaris em fa feliç”.