Més d'un centenar d'alcaldes i regidors lleidatans mostren el seu rebuig a la sentència

Uns 130 alcaldes i regidors de les comarques de Lleida han assistit aquest dimarts al Ple extraordinari que s'ha celebrat a la Diputació de Lleida de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem en el qual s'ha aprovat la moció presentada conjuntament pels grups polítics d'ERC, Junts per Catalunya i el Comú de Lleida i que ja es va llegir aquest dilluns.

Acabat el ple, tota la corporació supramunicipal s'ha traslladat a l'Institut d'Estudis Ilerdencs juntament amb més d'un centenar d'electes locals de Lleida, el Pirineu i l'Aran, on s'ha fet un acte per mostrar el seu rebuig a la sentència i la seva solidaritat amb els presos polítics.

El president de la diputació lleidatana, Joan Talarn, acompanyat del vicepresident primer, Jordi Latorre, i de l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, s'ha mostrat agraït per la gran resposta dels alcaldes, perquè "són els càrrecs electes que tracten cada dia amb la seva gent i ens poden transmetre la posició del poble que no està d'acord que hi hagi una sentència condemnatòria per aquells que van defensar la seva llibertat i no està d'acord que aquest país no tingui dret a decidir el seu futur".

Així mateix, Talarn ha assegurat que "des del municipalisme hem de continuar lluitant i demanant amnistia pels presos polítics i el retorn dels exiliats i reclamant a l'Estat un referèndum pactat que ens permeti decidir sobre el nostre futur".

Per la seva banda, Latorre ha dit que l'estat espanyol "no hauria de promoure la cultura del 'a por ellos' ni permetre una sentència de 100 anys de condemna a nou persones bones, honrades i demòcrates com la que es va perpetrar".

La moció aprovada destaca, entre d'altres qüestions, el rebuig a la sentència condemnatòria emesa pel Tribunal Suprem en relació amb el judici del procés i la causa independentista, constatant que representa "una regressió dels drets i les llibertats de la ciutadania de Catalunya". El text també reclama la "llibertat immediata de tots els presos polítics" i exigeix "l'amnistia de tots ells, i de tots els exiliats", com a "reconeixement de l'absència de cap delicte vinculat a la celebració del referèndum de l'1-O i a qualsevol altra acció política celebrada durant els dies previs i posteriors a aquesta data".

La moció recull el posicionament conjunt de les entitats municipalistes Associació de Municipis per la Independència (AMI) i Associació Catalana de Municipis (ACM) que ja han aprovat diferents ajuntaments i consells comarcals lleidatans d'arreu del país.

Per la seva banda, els grups del PSC i d'Unitat d'Aran han presentat al Ple una declaració alternativa que no ha acabat prosperant. En el seu text, els socialistes han expressat l'acatament a la sentència del Suprem i el respecte al compliment de la llei. Ambdues formacions consideren que el judici i la sentència "són producte del fracàs de la política" i han lamentat que "Catalunya fa massa temps que es troba en una situació d'atzucac". Per això, han defensat que la sentència ha d'esdevenir "el punt d'inflexió necessari per obrir una nova etapa de retorn a la legalitat i a les institucions" que permeti "buscar una solució pactada, assolint un compromís ferm amb la negociació i el diàleg dins la llei com a elements bàsics per a la convivència". Cal remarcar, que el Ple ha comptat amb l'absència de la única diputada de Ciutadans, Maria Burrel.