L’Albi

“El riu va anar creixent fins que de sobte es va empassar el pont. Veia cotxes i bombones de butà flotant entre la nit”, va explicar Antònia Ciurana, una de les veïnes afectades pel desastre, i va afegir que “l’aigua s’ho emportava tot al seu pas. Mai a la vida havia vist res igual”.

Els veïns estaven molt afectats per la imatge del poble devastat. Des de primera hora del matí molts van anar a la zona amb més destrosses per ajudar en tot el que poguessin. Alguns treien l’aigua de dins de les cases i els garatges amb cubells i escombres mentre que altres utilitzaven maquinària pesant per apartar dels carrers tot el que l’aigua havia arrossegat com arbres, tanques o grans roques. Cadascú posava el seu gra de sorra per arreglar el desastre i tornar a la normalitat al més aviat possible.