Les Garrigues i el Pla van passar expectants la nit de dimarts i van veure atònits com les inundacions destrossaven finques, cotxes i animals

El 1874, la gran rubinada de Santa Tecla va devastar gran part de les Garrigues i l’Urgell i dos segles més tard, la història es repeteix. La nit del 22 d’octubre del 2019 serà recordada com la matinada en què va bramar l’aigua a les Garrigues i el Pla d’Urgell. Els carrers de diversos municipis es van convertir en rius i l’aigua va inundar cases i es va carregar en només una hora part de l’esforç de tota una vida de molts dels veïns d’aquestes dos comarques. Cases inundades, vies plenes de fang, camps negats i cotxes desapareguts és només el primer balanç de danys, a l’espera de poder entrar a les finques per valorar els desperfectes que va provocar la gota freda, que es calculen per milions. Si bé és cert que dimarts van caure gairebé tres-cents litres per metre quadrat a les Garrigues, l’avinguda de l’aigua va arribar al Pla d’Urgell al voltant de les 05.00 o 06.00 hores de dimecres i es va afegir a les precipitacions acumulades durant la tarda i part de la nit.

Només el bram de l’aigua corrent pels carrers ja vaticinava la gravetat de les destrosses, que van deixar un paisatge desolador amb pobles plens de fang, brossa i estris diversos. Malgrat la virulència de l’aigua, que va arribar als tres metres d’altura, els afectats van sortir de casa per rescatar les seues mascotes, bestiar o per ajudar la seua gent. Incrèduls de la situació en la qual es trobaven, alguns van intentar refugiar-se en teulades o golfes i altres observaven atònits com la naturalesa arrasava tot el que es trobava al davant. El temporal va destrossar ponts, vies i carreteres, va inutilitzar serveis bàsics com l’aigua o les telecomunicacions i va aïllar pobles durant hores.

Durant el temporal, a les Garrigues van caure en menys de 24 hores gairebé 300 litres per metre quadrat

A l’espera de les subvencions per reparar tots els desperfectes i, en alguns casos, tornar a començar de zero, l’únic aspecte positiu que deixa aquesta gota freda és l’onada de solidaritat que han viscut els municipis afectats. Han estat molts els voluntaris que han sortit a netejar i arreglar cases i carrers plens de fang, per intentar recuperar la normalitat al més aviat possible.

Malgrat les destrosses, a Lleida no s’han de lamentar víctimes mortals com en el cas de la Conca de Barberà, on encara s’està buscant quatre desapareguts (vegeu la pàgina 21).