El pitjor temporal en cinquanta anys omple com mai el pantà de l'Albagés

Les pluges més intenses dels últims cinquanta anys a Lleida han omplert el pantà de l’Albagés, a la cua del canal principal del Segarra-Garrigues, fins a cotes mai vistes. Dos anys després de la construcció de la presa, l’embassament emmagatzema més de tres hectòmetres cúbics mentre el riu Set, que el proveeix (es troba en el seu curs) i que es va desbordar amb el temporal del passat 22 d’octubre, continua aportant cabal i continuarà fent-ho en els pròxims dos o tres mesos, segons va indicar el president del canal, Josep Maria Jové. En aquests moments, l’aigua cobreix tres metres del dic i es preveu que arribi a cinc. El pantà té capacitat per a vuitanta hectòmetres cúbics.

Fonts de l’empresa estatal Acuaes, que gestiona la construcció del pantà, van indicar que ara s’estan executant les últimes obres de la presa, que consisteixen en l’adequació dels camins perimetrals i en la implantació del pla d’emergències, incloses les sirenes d’avís a la població. Aquestes obres van començar el mes de juliol i es preveu que finalitzin d’aquí a un any, quan haurà de començar l’ompliment de l’embassament i les proves de càrrega que es faran de forma gradual al llarg de diverses temporades. Així, la previsió és començar a omplir l’estiu del 2020, la qual cosa representa un any de retard sobre la data prevista.

Els municipis afectats pel temporal seguien ahir amb l’avaluació dels desperfectes

Les intenses precipitacions també han contribuït que reposin reserves altres embassaments de les conques del Segre, les Nogueres Pallaresa i Ribagorçana i el Cinca, en situació de prelaerta i sequera aquest estiu. Rialb ha recuperat més de 18 hectòmetres cúbics en una setmana, encara que Oliana buida per deixar marge d’entrada davant de possibles avingudes. El mateix passa en altres embassaments de reg com Barasona o Canelles. Val a recordar que al juliol havien perdut 400 hectòmetres cúbics respecte a l’any passat. D’altra banda, continua el procés per quantificar els danys en infraestructures, equipaments municipals i béns de particulars als municipis afectats per la DANA. Aquest és un primer pas perquè els damnificats puguin acollir-se a les diferents línies de crèdits i ajuts que l’Estat i la Generalitat han obert per als afectats. Les primeres estimacions en cinc dels 32 municipis afectats al Segrià i les Garrigues ascendeixen per si soles a més de 10,4 milions d’euros. A Arbeca calculen uns 4,1 milions en desperfectes. A Vinaixa estimen que els danys superen els 2,2 milions. A les Borges els valoren en 1,5 milions. Al Vilosell calculen més de 160.000 euros només en béns públics. Pel que fa a l’Albi, només en béns públics dins del nucli urbà la xifra supera els 2,4 milions.

Aquestes ajudes tenen com a objectiu impulsar accions de millora del comportament hidràulic dels cursos en cas d’avingudes i de correcció hidrològica per pal·liar els efectes de les inundacions. Es podran subvencionar fins en un 80 per cent les inversions derivades de l’execució d’actuacions que permetin la protecció de zones urbanes, infraestructures de serveis que ja hi ha, infraestructures de comunicacions ja existents i patrimoni històric i cultural.