La CHE assumeix reparar els seus rius i cursos després de les riuades a Lleida

La presidenta de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), Maria Dolores Pascual, va assegurar ahir a Alcarràs que l’organisme assumirà totes les actuacions que hagi d’abordar per deixar lliures d’obstacles tots els rius i cursos que són de la seua competència i que van quedar afectats per les riuades del 22 d’octubre (el torrent de la Femosa i els rius Gorg i Set, a les Garrigues, i l’Ondara i el Corb a l’Urgell i el Pla). Ho farà en col·laboració amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), amb la qual va assegurar que es mantenen contactes continus d’assessorament. Pascual va indicar que l’ACA ja li ha traslladat tots els informes de les àrees afectades i que, d’entrada, es va començar a l’Albi, ja que va ser el municipi més afectat. Els serveis tècnics ja hi han fet actuacions manuals i “acabaran aviat per deixar pas a la maquinària pesant”.

En una segona fase, els tècnics procediran a recórrer tota la zona afectada en la mateixa situació que l’Albi per recuperar camins i cursos. L’objectiu és passar d’intervencions generals a d’altres de més concretes fins a deixar-ho tot net i assegurat per evitar avingudes com les que es van registrar aquest octubre passat.

Pascual va fer aquestes declaracions en la jornada per commemorar l’arribada del canal d’Aragó i Catalunya al terme municipal d’Alcarràs el 1916 i va ser organitzada per totes les comunitats de regants d’aquesta població. Va posar com a exemple de col·laboració entre territoris aquesta infraestructura hidràulica, un dels regs històric entre Osca i Lleida, que ha permès el desenvolupament econòmic de tota la zona. No obstant, va remarcar que ara és el moment d’adoptar nous reptes en l’explotació agrària aplicant al canal noves tecnologies per a la reducció de consum i dels costos energètics.

El canal d’Aragó i Catalunya celebra la junta principal el pròxim dia 14. Segons el president, José Luis Pérez, totes les obres estan pendents d’un nou govern central que s’elegeixi diumenge ja que “per ara, no hi ha un interlocutor vàlid per parlar”. Un dels projectes més ambiciosos és modernitzar el reg en 20.000 hectàrees amb plaques solars en els pròxims deu anys.