El fiscal demana any i mig d'inhabilitació per a l'alcalde d'Agramunt per l'1-O

La Fiscalia ha demanat una pena d’any i mig d’inhabilitació per a l’alcalde d’Agramunt i diputat d’ERC al Parlament, Bernat Solé, per facilitar el referèndum de l’1-O en el seu municipi, cedint locals públics i ocultant urnes. En el seu escrit d’acusació, presentat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el ministeri públic demana també que es condemni a una multa de 24.000 euros el diputat, que acusa d’un delicte de desobediència a l’autoritat judicial.

D’acord amb el fiscal José Joaquín Pérez, Solé va tenir "una activa participació en la promoció, organització i celebració de l’il·legal referèndum" malgrat "tenir clar i just coneixement" de la suspensió acordada pel Tribunal Constitucional (TC)

"Va ser un dels responsables logístics" de l’1-O a Agramunt, afirma el ministeri públic, qui assevera que l’alcalde i diputat republicà va cedir el CEIP Macià-Companys, un centre de titularitat municipal, per a la celebració del referèndum.

L’acusa, a més, d’haver pres "decisions" durant el transcurs de la consulta per amagar les urnes i que aquestes no fossin interceptades per la policia.

Segons el document, Solé es va encarregar d’ocultar les urnes cada vegada que els "observadors col·locats en punts exteriors de la població" avisaven de l’arribada d’agents "per temor que fossin descobertes per la Policia encarregada d’impedir l’acte" i fins i tot va proposar als components de les meses electorals i organitzadors "que la votació acabés una hora abans de l’acordat".

Així mateix, acusa a Solé de participar el 25 de setembre, amb motiu del referèndum, en un acte organitzat al local municipal Teatre Casal d’Agramunt, on, tal com recull un article publicat en una revista local, hauria instat a acudir a votar l’1-O. Tanmateix, afirma el fiscal, la Delegació del Govern a Catalunya ja li havia comunicat la suspensió del TC mitjançant un correu electrònic i una carta certificada datades el 12 de setembre, pel que Solé sabia "del seu deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposés ignorar o eludir" l’esmentada decisió. Una notificació en la qual, recalca el ministeri públic, quedava constància de "les responsabilitats en què podia incórrer en cas de no atendre l’ordenat per l’alt tribunal", això és, emprendre qualsevol iniciativa encaminada a dur a terme la votació.

L’escrit d’acusació arriba dos setmanes després de què la magistrada del TSJC Mercedes Armes donés per tancada la instrucció de la causa, que es va obrir arran d’una querella de la Fiscalia derivada de la instrucció que, en vigílies de l’1-O, va dictar el llavors fiscal general, José Manuel Maza, perquè s’obrissin diligències als alcaldes que van donar suport a l’1-O.

En la seua interlocutòria, la jutgessa aprecia indicis que l’alcalde republicà –investigat pel TSJC per la seua condició d’aforat– va incórrer en un delicte de desobediència per haver recolzat i participat en l’organització el referèndum en el seu municipi i per posar a disposició de la Generalitat dos centres educatius de titularitat municipal per a la votació. També per haver ocultat en diverses ocasions les urnes de l’1-O per evitar que fossin interceptades per la policia i proposar als membres de les meses electorals que posessin|van posar fi a la votació abans de l’acordat.

Segons l’opinió de la magistrada, amb aquestes iniciatives, l’alcalde va incomplir l’ordre del TC que li exigia abstenir-se d’informar sobre la preparació de l’1-O i de dictar acords o decisions que facilitessin la votació.

La instrucció de la Fiscalia General de l’Estat va portar prop de 70 alcaldes de tot Catalunya a declarar com a imputats, encara que el ministeri públic finalment només va denunciar a mitjana dotzena d’ells, entre ells el d’Agramunt.